L’anglesa Sophie Gilbert ha visitat Barcelona per presentar 'Noia contra noia: Sobre com la cultura pop ha enfrontat una generació de dones’ (Raig Verd)

Autora de "Ets una exagerada" sobre el biaix de gènere a la medecina.

LaviniaAutoria: Ursula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: Setembre 2025350 pàgines Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins a l’arribada dels seus pretendents. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps. En veure que una flota de vaixells troians arriba remuntant el Tíber, Lavínia decideix agafar les regnes del seu destí. I és així com ens explica una història que Virgili no ens va explicar: la història de la seva vida i de l’amor de la seva vida. De la mà d’aquest personatge sorgit de l'Eneida de Virgili, Le Guin ens transporta al món primitiu de la Itàlia antiga, quan Roma no era més que un llogaret situat prop de set turons. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976).Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.

A la seva nova obra 'Dones en lluita', la catedràtica de la Universitat de Vic fa un recorregut molt documentat per una dotzena de moments clau del feminisme a Catalunya durant el segle XX...

GliffAutoria: Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Setembre 2025 En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella. Bri i Rose són «no-verificables» perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff —una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat— comença una altra forma de resistència. Una altra manera de mirar.Amb el seu estil lúdic i agosarat, Ali Smith ens ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’allò que no encaixa. Una obra sobre la recerca de sentit que fa del llenguatge una eina per obrir espais de llibertat i repensar el món. Quan tot sembla paralitzat, fins i tot una petita alteració pot canviar-ho tot.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». ____________________________________ «Un estudi, una confrontació, una rèplica, una cançó popular: el meravellós Gliff d’Ali Smith aborda les complexitats del nostre present i el potencial espinós i desbocat dels futurs possibles amb enginy, sensibilitat i mestria. Una obra mestra sobre l’art d’explicar històries, que explora el poder encantador i perillós del llenguatge i de la connexió.» The Spectator, Llibres de l’any «Com és habitual amb Smith, la seva prosa meravellosa et quedarà girant dins el cap. Gliff és desafiant i enigmàtic.» Martin Chilton, The Independent «Part al·legoria, part ficció distòpica, absolutament vibrant... una de les històries més commovedores sobre la resistència davant del poder cec que he llegit... senzillament el millor llibre que he llegit aquest any.» The Irish Times «Si els llibres recents de Smith eren un manual per a la vida del segle XXI, Gliff és un advertiment sobre què passarà si n’ignorem les lliçons.» The Observer

Mort d'un guia de riu (2a edició)Autoria: Richard FlanaganTraducció de Josefina CaballPublicació: Octubre 2025336 pàgines Sota d’una cascada al riu Franklin, l’Aljaz Cosini, guia de riu, s’està ofegant.Assetjat per visions alhora horribles i fabuloses, reviu no només la seva pròpia vida...

Noia contra noiaAutoria: Sophie GilbertTraducció: Elena OrdeigPublicació: Setembre 2025 Què li ha passat al feminisme durant el segle XXI? Aquesta qüestió sona cada vegada amb més urgència en un període cultural reaccionari, quan la incertesa estesa sobre el poder del moviment feminista amenaça dècades de progrés. Sophie Gilbert, redactora al diari The Atlantic i finalista del Premi Pulitzer a la crítica, proposa una resposta identificant un punt d’inflexió a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000, quan l’energia de la tercera onada i el feminisme de les “riot girls” va col·lapsar en un moment de regressió, hipercosificació, sexualització i infantilització. Gilbert bombardeja el costat més fosc de la nostàlgia, entrenant la seva mirada, propensa a ser analítica, en els objectes culturals més reveladors d’aquesta era, a través de la música, el cinema, la televisió, la moda, la premsa sensacionalista i d’altres. El que relata és punyent, des d’una estètica lasciva d’anuncis i videoclips musicals icònics fins a una cultura d’internet violenta i creixent contra les dones que es troben sota el focus mediàtic i les conseqüències sobre les que no. Gilbert analitza nombrosos tòpics dominants durant l’auge de la pornografia a Internet, traçant així la seva gran influència des que va començar a envair la consciència col·lectiva. En un moment de reconsideració col·lectiva sobre com les dones són tractades en públic, Noia contra Noia és una acusació abrasadora a la base de la misogínia proveïda per la producció cultural de principis del segle XXI i com continua modelant el nostre present. *** Et regalem dos pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76 i quatre adhesius inspirats en Dones en lluita de Pilar Godayol i Noia contra noia de Sophie Gilbert. ___________________________________ Sophie Gilbert és periodista i viu a Londres. Actualment és redactora al diari The Atlantic en les seccions de televisió, llibres, cultura pop i entreteniment. El 2024 va ser guanyadora del premi National Magazine per Reviews and Criticism i va ser finalista l’any 2022 al premi Pulitzer en Crítica. ___________________________________ «Amè i fins i tot energitzador, transforma una consternació en una protesta unificadora» The Boston Globe «És tant revelador que espanta» The Washington Post «Una crítica estètica amb ull pel detall i per explicar anècdotes, la veu de Sophie Gilbert és distintiva i poderosa. Des del tema escollit fins la seva perspectiva, inspira pensament i reavaluació de les evidències artístiques» Jurat del City and Regional Magazine Award «Prepara’t per deixar anar el globus de la nostàlgia. La festa s’ha acabat. Ja fa temps que s’ha acabat.» The New York Times «Una crítica capaç de veure alhora de prop i de lluny —un efecte Vertigen d’observació cultural.» The Washington Post «Un recordatori d’on venim com a cultura i una exhortació renovada per no tornar-hi.» Los Angeles Times

Córrer (2a edició)Autoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasPublicació: Novembre 2025144 pàgines Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra. Aquesta és la història de l’Emil Zátopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorprèn Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’olimpíades més tard se’l considera invencible. Però en la seva vida, a més d’enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opressor, sigui quin sigui. Amb una escriptura plena d’ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d’una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).

14 (Nova edició)Autoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasPublicació: Novembre 2025125 pàgines L’Anthime i quatre homes més parteixen a la guerra. Mentre al seu voltant es desplega una de les tragèdies definidores del segle xx i els persegueix la mort i la desgràcia, aquests cinc homes conviuen amb les cabòries de les seves vides atribolades: el treball, la família, el poble, les relacions d’amistat i romàntiques. Jean Echenoz ens acosta una de les mirades més humanes i perplexes sobre l’absurditat de la guerra, amb uns personatges entranyables i una sensibilitat i un humor finíssims.___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).

L'era de Hitleri com la sobreviuremAutoria: Alec RyrieTraducció de Gustau MuñozPublicació: Novembre 2025240 pàgines El feixisme contemporani ha trobat en determinats sectors del cristianisme un espai de legitimació i de suport ideològic. En aquest context, Alec Ryrie ofereix una anàlisi intel·ligent sobre l’històric consens que, des de la Segona Guerra Mundial, ha identificat el nazisme com la representació del mal absolut, i sobre què pot passar ara que aquest consens es difumina. Ryrie, historiador del pensament religiós, examina com el rebuig al feixisme es va convertir en el principal referent ètic d’Occident i com aquest acord implícit va sostenir durant dècades la cultura política i moral de la postguerra. Avui, però, aquest sistema de valors es troba en crisi davant la reaparició de discursos autoritaris i de la banalització del mal en l’espai públic. L’era de Hitler analitza els riscos d’una moral construïda només sobre la negació del feixisme i proposa recuperar una ètica activa capaç de confrontar les noves formes de manipulació ideològica, una ètica arrelada en els valors de la tradició que no oblidi les lliçons de l’antinazisme. Amb una mirada històrica i crítica, Ryrie defensa que només una revisió profunda dels nostres fonaments morals pot sostenir la lluita contra les derives feixistes del segle XXI.___________________________________ Alec Ryrie (Londres, 1971) és historiador britànic del cristianisme protestant. Del 1999 al 2006 va impartir classes al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Birmingham, i és professor d'Història del Cristianisme a la Universitat de Durham, on treballa des del 2007. Del 2012 al 2015 va ser cap del Departament de Teologia i Religió. El 2019 va ser escollit membre de l'Acadèmia Britànica.

Mort d'un guia de riu (2a edició)Autoria: Richard FlanaganTraducció de Josefina CaballPublicació: Octubre 2025336 pàgines Sota d’una cascada al riu Franklin, l’Aljaz Cosini, guia de riu, s’està ofegant.Assetjat per visions alhora horribles i fabuloses, reviu no només la seva pròpia vida, sinó la de la seva família i els seus avantpassats. En les aigües de la selva tropical que es precipiten damunt seu, veu aquestes vides despullades de les seves realitats superficials, i troba un món on els somnis reafirmen el seu poder sobre el pensament. A mesura que el riu creix, les seves visions es tornen més turbulentes i, en la inundació del seu passat, l’Aljaz descobreix l’ànima històrica del seu país.La primera novel·la de Richard Flanagan, guanyador del Booker Prize 2014, ens fa viatjar a Tasmània, on resseguim la vida d’una família durant segles a través dels records d’un narrador molt especial. La novel·la explora, a través de la vida del protagonista i la seva història familiar, la història de tot el país, format a través de la violència colonial i racial.___________________________________ Richard Flanagan va néixer a Longford, Austràlia, l’any 1961. Va escriure quatre obres de no-ficció abans d’escriure la seva primera novel·la, amb la qual va obtenir el National Fiction Award. De la seva segona novel·la, també guardonada amb diversos premis, va fer una adaptació cinematogràfica que va participar a la Berlinale. Amb la cinquena novel·la, L'estret camí cap al nord profund (Raig Verd, 2016), ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi més important en llengua anglesa, el Man Booker Prize 2014.Col·labora de forma habitual en diversos diaris i revistes, com Le Monde, The Daily Telegraph, The New York Times o The New Yorker. És un dels directors de l’associació de protecció dels animals Voiceless.

Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gat...

Fóssim més petites o més grans, totes les millennial recordem la crueltat amb què la cultura pop dels dos mil va tractar les dones. De la tortura mediàtica a Britney Spears a les baralles entre les concursants de programes de telerealitat; de la moda que ens obligava a marcar els ossos a l’assenyalament del cos […]

Creure en els animals salvatgesNastassja MartinTraducció de Mia TarradasIl·lustració d'Albert AsensioPublicació: Febrer 2025Edició: Rústega amb solapes160 pàgines Traduïda ja en tretze llengües, ara arriba en català aquesta història de reflexió al voltant d'un encontre entre dos animals: una humana i un os, que més enllà de ser un relat de superació, és una invitació a replantejar-nos les relacions socials amb altres espècies. «He traspassat l’estadi del dolor, ara ja no sento res però encara soc conscient, no me’n perdo ni una engruna, estic lúcida més enllà de la meva humanitat, dissociada del meu cos tot i que encara l’habito». Creure en els animals salvatges tracta d’un renaixement, el de la seva autora, l’antropòloga francesa Nastassja Martin, a qui un os gairebé mata a les muntanyes de Kamtxatka. Aquest succés omple d’idees extraordinàries les pàgines del llibre amb un diàleg entre dos mons, entre el passat i el present, entre allò salvatge i allò humà. Una reflexió, tant política com poètica, sobre la recerca de l’essència del que som, de l’ésser que es desplaça i muta, a través d’una prosa directa i a vegades esglaiadora. Martin ens interpel·la sobre la influència que té en nosaltres la interacció amb la natura i amb altres cultures i aconsegueix no només captivar el lector sinó transformar-lo.______________________ Nastassja Martin (Grenoble, França, 1986) és una escriptora i antropòloga francesa dedicada a l'estudi de la cultura i les tradicions de les poblacions natives actuals del Gran Nord. Es va llicenciar en Antropologia a l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París, i poc després es va doctorar amb una tesi dirigida pel cèlebre antropòleg Philippe Descola, segurament el més destacat hereu de Claude Levi-Strauss. Des d'aquest moment ha dut a terme àmplies recerques de camp en algunes de les regions més inhòspites del món, on s'ha implicat profundament en les lluites socials i ecològiques dels pobles originaris d'aquests territoris. És autora de dos llibres: Creure en els animals salvatges (Raig Verd, 2025) i Les âmes sauvages. Face à l'Occident, la résistance d'un peuple d'Alaska.

14 (Nova edició)Autoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasPublicació: Novembre 2025125 pàgines L’Anthime i quatre homes més parteixen a la guerra. Mentre al seu voltant es desplega una de les tragèdies definidores del segle xx i els persegueix la mort i la desgràcia, aquests cinc homes conviuen amb les cabòries de les seves vides atribolades: el treball, la família, el poble, les relacions d’amistat i romàntiques. Jean Echenoz ens acosta una de les mirades més humanes i perplexes sobre l’absurditat de la guerra, amb uns personatges entranyables i una sensibilitat i un humor finíssims.___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).

La periodista i escriptora reflexiona sobre l’impacte de la cultura pop en les dones

En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella.