Dones en lluitaAutoria: Pilar GodayolPublicació: Setembre 2025 Dones en lluita de Pilar Godayol recupera dotze moments de la història del feminisme català del segle XX i evidencia que la genealogia femenina i feminista catalana és sòlida i contínua. Tot reivindicant amb el títol la revista Dones en lluita (1977-1983), revalora escriptores, obres originals i traduïdes, centres educatius, espais intel·lectuals i projectes editorials que han tingut un paper clau en la nostra història, d’ahir i d’avui.Aquest llibre abasta un segle en què les dones catalanes van patir molts canvis socials, polítics i culturals. Godayol hi presenta àvies, mares i germanes feministes, reconegudes i anònimes, diverses en els objectius, propòsits i plantejaments. El punt de partida de Dones en lluita és donar veu a aquestes catalanes referents per tal de reconèixer-ne el lideratge i la influència, i mostrar que totes, predecessores i contemporànies, compartim una tradició. «Un llibre fonamental per entendre el feminisme català.» Carme Riera *** Et regalem dos pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76 i quatre adhesius inspirats en Dones en lluita de Pilar Godayol i Noia contra noia de Sophie Gilbert. ___________________________________ Pilar Godayol, assagista, és catedràtica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Ha publicat llibres sobre història de les dones, literatura i traducció, com ara Espais de frontera. Gènere i traducció (2001), Germanes de Shakespeare (2003), Virginia Woolf. Cinc-centes lliures i una cambra pròpia (2005), Dones de Bloomsbury (2006), Moments femenins de la humanitat (2007), Viatgeres i escriptores (2011), Tres escriptores censurades (2016), Feminismes i traducció (1965-1990) (2020) i On són les dones? Vides i manifestos (2024).

Noia contra noiaAutoria: Sophie GilbertTraducció: Elena OrdeigPublicació: Setembre 2025 Què li ha passat al feminisme durant el segle XXI? Aquesta qüestió sona cada vegada amb més urgència en un període cultural reaccionari, quan la incertesa estesa sobre el poder del moviment feminista amenaça dècades de progrés. Sophie Gilbert, redactora al diari The Atlantic i finalista del Premi Pulitzer a la crítica, proposa una resposta identificant un punt d’inflexió a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000, quan l’energia de la tercera onada i el feminisme de les “riot girls” va col·lapsar en un moment de regressió, hipercosificació, sexualització i infantilització. Gilbert bombardeja el costat més fosc de la nostàlgia, entrenant la seva mirada, propensa a ser analítica, en els objectes culturals més reveladors d’aquesta era, a través de la música, el cinema, la televisió, la moda, la premsa sensacionalista i d’altres. El que relata és punyent, des d’una estètica lasciva d’anuncis i videoclips musicals icònics fins a una cultura d’internet violenta i creixent contra les dones que es troben sota el focus mediàtic i les conseqüències sobre les que no. Gilbert analitza nombrosos tòpics dominants durant l’auge de la pornografia a Internet, traçant així la seva gran influència des que va començar a envair la consciència col·lectiva. En un moment de reconsideració col·lectiva sobre com les dones són tractades en públic, Noia contra Noia és una acusació abrasadora a la base de la misogínia proveïda per la producció cultural de principis del segle XXI i com continua modelant el nostre present. *** Et regalem dos pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76 i quatre adhesius inspirats en Dones en lluita de Pilar Godayol i Noia contra noia de Sophie Gilbert. ___________________________________ Sophie Gilbert és periodista i viu a Londres. Actualment és redactora al diari The Atlantic en les seccions de televisió, llibres, cultura pop i entreteniment. El 2024 va ser guanyadora del premi National Magazine per Reviews and Criticism i va ser finalista l’any 2022 al premi Pulitzer en Crítica. ___________________________________ «Amè i fins i tot energitzador, transforma una consternació en una protesta unificadora» The Boston Globe «És tant revelador que espanta» The Washington Post «Una crítica estètica amb ull pel detall i per explicar anècdotes, la veu de Sophie Gilbert és distintiva i poderosa. Des del tema escollit fins la seva perspectiva, inspira pensament i reavaluació de les evidències artístiques» Jurat del City and Regional Magazine Award «Prepara’t per deixar anar el globus de la nostàlgia. La festa s’ha acabat. Ja fa temps que s’ha acabat.» The New York Times «Una crítica capaç de veure alhora de prop i de lluny —un efecte Vertigen d’observació cultural.» The Washington Post «Un recordatori d’on venim com a cultura i una exhortació renovada per no tornar-hi.» Los Angeles Times

Creure en els animals salvatgesNastassja MartinTraducció de Mia TarradasIl·lustració d'Albert AsensioPublicació: Febrer 2025Edició: Rústega amb solapes160 pàgines Traduïda ja en tretze llengües, ara arriba en català aquesta història de reflexió al voltant d'un encontre entre dos animals: una humana i un os, que més enllà de ser un relat de superació, és una invitació a replantejar-nos les relacions socials amb altres espècies. «He traspassat l’estadi del dolor, ara ja no sento res però encara soc conscient, no me’n perdo ni una engruna, estic lúcida més enllà de la meva humanitat, dissociada del meu cos tot i que encara l’habito». Creure en els animals salvatges tracta d’un renaixement, el de la seva autora, l’antropòloga francesa Nastassja Martin, a qui un os gairebé mata a les muntanyes de Kamtxatka. Aquest succés omple d’idees extraordinàries les pàgines del llibre amb un diàleg entre dos mons, entre el passat i el present, entre allò salvatge i allò humà. Una reflexió, tant política com poètica, sobre la recerca de l’essència del que som, de l’ésser que es desplaça i muta, a través d’una prosa directa i a vegades esglaiadora. Martin ens interpel·la sobre la influència que té en nosaltres la interacció amb la natura i amb altres cultures i aconsegueix no només captivar el lector sinó transformar-lo.______________________ Nastassja Martin (Grenoble, França, 1986) és una escriptora i antropòloga francesa dedicada a l'estudi de la cultura i les tradicions de les poblacions natives actuals del Gran Nord. Es va llicenciar en Antropologia a l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París, i poc després es va doctorar amb una tesi dirigida pel cèlebre antropòleg Philippe Descola, segurament el més destacat hereu de Claude Levi-Strauss. Des d'aquest moment ha dut a terme àmplies recerques de camp en algunes de les regions més inhòspites del món, on s'ha implicat profundament en les lluites socials i ecològiques dels pobles originaris d'aquests territoris. És autora de dos llibres: Creure en els animals salvatges (Raig Verd, 2025) i Les âmes sauvages. Face à l'Occident, la résistance d'un peuple d'Alaska.

Experiments per imaginar altrament. Lola OlufemiTraducció de Josefina CaballPublicació: Febrer 2025Edició: Rústega amb solapes192 pàgines Davant la crisi i la desesperança, una inspiració per imaginar un futur diferent. De l'autora de Feminisme Interromput'. «Una lectura innovadora i necessària», BOOK RIOT Contra la desesperança i la desídia que ens ofega, Lola Olufemi articula el seu discurs entre allò que ens han dit, allò que sabem que és veritat i allò que encara no podem concebre. No es conforma amb el que creiem o intuïm, i amb la seva provocadora imaginació no només pretén canviar la nostra mirada, també desitja amb passió inspirar-nos, desafiar la lectura que fem del nostre món per poder ser i viure diferent. Olufemi mostra en aquests experiments que l’horitzó no és un estat immaterial cap al qual gestem una utopia inabastable. De fet, impulsant-nos pel moviment de pensar en contra i més enllà, hem d’inventar el futur ara, i el repte és actuar per fer realitat el món que volem.______________________ Lola Olufemi (Londres, 1996) és una escriptora feminista negra membre de la London Feminist Library. Els seus textos han estat publicats en revistes i diaris nacionals i internacionals d’arreu del món. Va cursar estudis anglesos al Selwyn College de Cambridge, on va ser la delegada de la Cambridge University Students' Union i una de les facilitadores de FLY, la xarxa universitària per a dones i persones no binàries negres. Ha participat en nombrosos esdeveniments i trobades sobre feminisme i descolonització arreu del país, i va ser membre de la NUS Women’s Campaign i del Comitè Executiu Nacional de la NUS. Ha escrit i parlat sobre nombrosos temes, com l’art i la cultura, el feminisme, el gènere i el sexisme, la justícia climàtica i la raça, el racisme, l’assetjament sexual a les universitats, la justícia institucional i les pràctiques descolonitzadores en l’educació. És autora de les obres Feminisme interromput. Rebentar el poder (Raig Verd, 2023) i Experiments per imaginar altrament (Raig Verd, 2025), i coautora de A FLY Girl's Guide to University: Being a Woman of Colour at Cambridge and Other Institutions of Power and Elitism.

Dones en lluitaAutoria: Pilar GodayolPublicació: Setembre 2025 Dones en lluita de Pilar Godayol recupera dotze moments de la història del feminisme català del segle XX i evidencia que la genealogia femenina i feminista catalana és sòlida i contínua. Tot reivindicant amb el títol la revista Dones en lluita (1977-1983), revalora escriptores, obres originals i traduïdes, centres educatius, espais intel·lectuals i projectes editorials que han tingut un paper clau en la nostra història, d’ahir i d’avui.Aquest llibre abasta un segle en què les dones catalanes van patir molts canvis socials, polítics i culturals. Godayol hi presenta àvies, mares i germanes feministes, reconegudes i anònimes, diverses en els objectius, propòsits i plantejaments. El punt de partida de Dones en lluita és donar veu a aquestes catalanes referents per tal de reconèixer-ne el lideratge i la influència, i mostrar que totes, predecessores i contemporànies, compartim una tradició. «Un llibre fonamental per entendre el feminisme català.» Carme Riera *** Et regalem dos pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76 i quatre adhesius inspirats en Dones en lluita de Pilar Godayol i Noia contra noia de Sophie Gilbert. ___________________________________ Pilar Godayol, assagista, és catedràtica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Ha publicat llibres sobre història de les dones, literatura i traducció, com ara Espais de frontera. Gènere i traducció (2001), Germanes de Shakespeare (2003), Virginia Woolf. Cinc-centes lliures i una cambra pròpia (2005), Dones de Bloomsbury (2006), Moments femenins de la humanitat (2007), Viatgeres i escriptores (2011), Tres escriptores censurades (2016), Feminismes i traducció (1965-1990) (2020) i On són les dones? Vides i manifestos (2024).

ElatsoeDarcie Little BadgerTraducció d'Elena OrdeigIl·lustració de Rovina CaiPublicació: Maig 2023Edició: Rústega amb solapes336 pàgines Premi Locus a millor debut literariFinalista Premi NebulaFinalista Premi LodestarFinalista Premi IgnyteFinalista Premi NEIBAUn dels millors 100 llibres de fantasia de tots els temps de la revista TIME L’Elatsoe té un poder: és capaç de cridar els esperits dels animals morts, una habilitat molt útil per seguir acompanyada del seu difunt gos, en Kirby. Quan el seu estimat cosí mor per un accident de cotxe, el seu fantasma li descobreix que va ser assassinat. Però, qui el va matar i per què? Elatsoe és la història d’una protagonista valenta i decidida que, amb l’ajuda dels seus amics, haurà de fer un viatge i enfrontar-se a la realitat d’una ciutat i les seves perversions. La combinació de misteri, fantasia, terror i mitologia confereixen un valor extraordinari a una història deliciosa i màgica. ________________________ Darcie Little Badger és una apatxe lipana de Texas, llicenciada en Ciències de la Terra, escriptora i fan de tot allò bell i inquietant. El seu debut literari, Elatsoe, va guanyar el prestigiós premi Locus a millor debut literari, es va convertir en un bestseller i va ser inclòs en més d’una dotzena de llistes amb els millors llibres de l’any, a més de ser reconeguda com una de les cent millors novel·les de fantasia de tots els temps per la revista TIME. La seva segona novel·la, A Snake Falls to Earth, va rebre el premi Newbery i va ser finalista del National Book Award en la categoria de literatura juvenil.

Feixisme i populisme. Mussolini avuiAntonio ScuratiTraducció de Gustau MuñozPublicació: Març 2025Edició: Rústica amb solapes78 pàgines Antonio Scurati (Nàpols, 25 de juny de 1969) és professor de la Universitat IULM, columnista de Repubblica, ha guanyat els principals premis literaris italians i ha estat traduït a tot el món. El gran desafiament per a la democràcia en la forma que l’hem coneguda fins ara —la democràcia parlamentària, basada en drets, garanties i consensos transversals— no prové dels hereus del Mussolini feixista, violent i homicida. Es remunta, més aviat, al Mussolini populista. Mussolini no fou només l’inventor del feixisme, sinó també el creador de la manera de fer, el tipus de comunicació i el model de lideratge polític «sense complexos» que encarna avui el populisme de dretes. En aquest discurs vibrant, Antonio Scurati aborda els grans dilemes del temps present i fa una apologia apassionada de la defensa intel·ligent de la democràcia amenaçada. ------------ANTONIO SCURATI (Nàpols, 1969) és escriptor i professor de literatura contemporània a la IULM de Milà. El seu renom actual prové de la publicació d’una magna tetralogia sobre Mussolini en la qual narra la vida i la trajectòria política del dictador italià a partir d’una sòlida documentació, que fa present a les pàgines dels quatre volums. Fenomen editorial a Itàlia i a Europa, amb el primer volum —M. El fill del segle— va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Traduïda en més de quaranta països, d’aquesta obra fonamental per a entendre la història del segle XX s’han venut desenes de milers d’exemplars. Posteriorment vindrien M. L’home de la providència, M. Els darrers dies d’Europa i M. L’hora del destí. A partir d’un coneixement exhaustiu de la història interna i externa, Scurati ha fet una aportació excepcional —capaç d’atrapar l’atenció del lector en tot moment— a la comprensió i a la superació d’un passat que no acaba de passar.

Com ser-ho alhoraAli SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Març 2025Edició: Rústica amb solapes280 pàgines Amb aquesta obra, Ali Smith va guanyar el premi Goldsmiths 2014, el premi Costa Novel 2014 i el Baileys Women’s Prize for Fiction 2015. També ha estat finalista dels premis Man Booker 2014 i Folio 2015. Dues històries d’amor i d’injustícia separades per 500 anys i lligades amb un fil invisible. Un artista italià del Renaixement i una adolescent filla d’una activista política connectaran gràcies a la vida, la veritat i el temps. Com ser-ho alhora és una novel·la bella i inusual. Passat i present es confonen. L’art, l’activisme, la feminitat, la connexió emocional i el sexe són alguns dels elements que Ali Smith explora intensament, alhora que transmet la importància de l’art i la cultura en les nostres vides.Un d’aquells llibres que ens obliga a mirar les coses de manera diferent i ens provoca pensaments i sentiments que romanen amb nosaltres durant molt de temps. Perquè res no és només una cosa, sinó que som moltes coses alhora. -------------Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022) i va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Amb l’obra La torna (Raig Verd, 2023), culmina el quartet estacional.

Noia contra noiaAutoria: Sophie GilbertTraducció: Elena OrdeigPublicació: Setembre 2025 Què li ha passat al feminisme durant el segle XXI? Aquesta qüestió sona cada vegada amb més urgència en un període cultural reaccionari, quan la incertesa estesa sobre el poder del moviment feminista amenaça dècades de progrés. Sophie Gilbert, redactora al diari The Atlantic i finalista del Premi Pulitzer a la crítica, proposa una resposta identificant un punt d’inflexió a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000, quan l’energia de la tercera onada i el feminisme de les “riot girls” va col·lapsar en un moment de regressió, hipercosificació, sexualització i infantilització. Gilbert bombardeja el costat més fosc de la nostàlgia, entrenant la seva mirada, propensa a ser analítica, en els objectes culturals més reveladors d’aquesta era, a través de la música, el cinema, la televisió, la moda, la premsa sensacionalista i d’altres. El que relata és punyent, des d’una estètica lasciva d’anuncis i videoclips musicals icònics fins a una cultura d’internet violenta i creixent contra les dones que es troben sota el focus mediàtic i les conseqüències sobre les que no. Gilbert analitza nombrosos tòpics dominants durant l’auge de la pornografia a Internet, traçant així la seva gran influència des que va començar a envair la consciència col·lectiva. En un moment de reconsideració col·lectiva sobre com les dones són tractades en públic, Noia contra Noia és una acusació abrasadora a la base de la misogínia proveïda per la producció cultural de principis del segle XXI i com continua modelant el nostre present. *** Et regalem dos pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76 i quatre adhesius inspirats en Dones en lluita de Pilar Godayol i Noia contra noia de Sophie Gilbert. ___________________________________ Sophie Gilbert és periodista i viu a Londres. Actualment és redactora al diari The Atlantic en les seccions de televisió, llibres, cultura pop i entreteniment. El 2024 va ser guanyadora del premi National Magazine per Reviews and Criticism i va ser finalista l’any 2022 al premi Pulitzer en Crítica. ___________________________________ «Amè i fins i tot energitzador, transforma una consternació en una protesta unificadora» The Boston Globe «És tant revelador que espanta» The Washington Post «Una crítica estètica amb ull pel detall i per explicar anècdotes, la veu de Sophie Gilbert és distintiva i poderosa. Des del tema escollit fins la seva perspectiva, inspira pensament i reavaluació de les evidències artístiques» Jurat del City and Regional Magazine Award «Prepara’t per deixar anar el globus de la nostàlgia. La festa s’ha acabat. Ja fa temps que s’ha acabat.» The New York Times «Una crítica capaç de veure alhora de prop i de lluny —un efecte Vertigen d’observació cultural.» The Washington Post «Un recordatori d’on venim com a cultura i una exhortació renovada per no tornar-hi.» Los Angeles Times

LaviniaAutoria: Ursula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: Setembre 2025350 pàgines Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins a l’arribada dels seus pretendents. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps. En veure que una flota de vaixells troians arriba remuntant el Tíber, Lavínia decideix agafar les regnes del seu destí. I és així com ens explica una història que Virgili no ens va explicar: la història de la seva vida i de l’amor de la seva vida. De la mà d’aquest personatge sorgit de l'Eneida de Virgili, Le Guin ens transporta al món primitiu de la Itàlia antiga, quan Roma no era més que un llogaret situat prop de set turons. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976).Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.

Un nosaltres sense estatAutoria: Yásnaya Elena AguilarAmb pròleg de Pere ComellasEpíleg de Júlia OjedaPublicació: Setembre 2025 Davant la pregunta de si necessitem l’Estat per anomenar-nos o si podem governar-nos nosaltres, Yásnaya Elena-Aguilar, proposa i imagina un nosaltres sense Estat. Amb la llengua con a eix articulador d’una cultura i una terra, l’autora denuncia l’espoli colonialista i teoritza sobre l’explotació i l’extracció i la seva relació amb la invisibilització i minorització de la llengua pròpia.Yásnaya Elena Aguilar, lingüista, traductora i activista mixe, és una de les veus més rellevants de les lluites anticolonials i indígenes de Mèxic. En aquest text l’autora imagina una diversitat de sistemes polítics allunyats del tradicional monopoli de l'Estat. Finalment, s’esbossen algunes propostes concretes que tenen a veure amb l'educació, la sanitat i la justícia.«Per què no podem imaginar-ho? Hi ha, fins i tot, una colonització de la imaginació.»___________________________________ Yásnaya Elena Aguilar, lingüista, traductora i activista mixe, és una de les veus més rellevants de les lluites anticolonials i indígenes de Mèxic.

Ensenyar pensament críticbell hooksTraducció de Josefina CaballIl·lustració de Marina VidalPublicació: Gener 2022224 pàgines La recerca del pensament lliure és una activitat constant. A Ensenyar pensament crític, hooks considera l’aprenentatge com el primer espai per defensar la diversitat, la igualtat i, en definitiva, la democràcia. Si l’ensenyament és l’espai on desenvolupar el pensament crític, i l’aprenentatge és una activitat que dura tota una vida, aquest llibre aborda alguns dels problemes més urgents que hem d’afrontar avui en dia dintre i fora de l’aula. Ensenyar pensament crític és un llibre imprescindible per a qualsevol persona que vegi l’educació com a pràctica de la llibertat. A més de ser un manual per trobar eines atrevides amb què enfocar l’ensenyament, també prova de capgirar-ho tot, fins i tot a nosaltres mateixos. Hooks qüestiona com hem après fins ara, qüestiona els referents i qüestiona el complex equilibri que ens permet ensenyar, valorar i aprendre a partir d’obres escrites per autors racistes i sexistes, entre d’altres. Amb aquesta obra intel·lectual, provocadora i alegre l’autora celebra i reivindica el poder del pensament crític. Sens dubte, proposa un canvi de paradigma en l’educació, l’aprenentatge i la transformació social.__________________ bell hooks(Kentucky, 1952-2021) va ser una intel·lectual, feminista, crítica cultural, activista i escriptora afroamericana reconeguda a tot el món. També va ser professora d’Estudis Apalatxes a la Universitat de Berea a Kentucky, on el 2014 es va fundar l’Institut bell hooks. La seva obra se centra en explorar el racisme, el gènere, la classe i el capitalisme, per tal d’identificar la interseccionalitat existent entre aquests aspectes i com es generen i perpetuen els sistemes d’opressió. Entre els seus nombrosos llibres publicats, destaquen el clàssic del feminisme Ain’t I a Woman, el diàleg amb Cornel West Breaking Bread, les memòries Bone Black o els llibres All About Love, Rock My Soul, Teaching to Transgress, Feminism Is for Everybody i La voluntat de canviar.

GliffAutoria: Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Setembre 2025 En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella. Bri i Rose són «no-verificables» perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff —una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat— comença una altra forma de resistència. Una altra manera de mirar.Amb el seu estil lúdic i agosarat, Ali Smith ens ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’allò que no encaixa. Una obra sobre la recerca de sentit que fa del llenguatge una eina per obrir espais de llibertat i repensar el món. Quan tot sembla paralitzat, fins i tot una petita alteració pot canviar-ho tot.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives».

Ursula K Le Guin, the late American author, best known for her science fiction novels, is celebrated in a new exhibition at the Architectural Association in London, charting her whimsical maps, which ...

Dones en lluitaAutoria: Pilar GodayolPublicació: Setembre 2025 Dones en lluita de Pilar Godayol recupera dotze moments de la història del feminisme català del segle XX i evidencia que la genealogia femenina i feminista catalana és sòlida i contínua. Tot reivindicant amb el títol la revista Dones en lluita (1977-1983), revalora escriptores, obres originals i traduïdes, centres educatius, espais intel·lectuals i projectes editorials que han tingut un paper clau en la nostra història, d’ahir i d’avui.Aquest llibre abasta un segle en què les dones catalanes van patir molts canvis socials, polítics i culturals. Godayol hi presenta àvies, mares i germanes feministes, reconegudes i anònimes, diverses en els objectius, propòsits i plantejaments. El punt de partida de Dones en lluita és donar veu a aquestes catalanes referents per tal de reconèixer-ne el lideratge i la influència, i mostrar que totes, predecessores i contemporànies, compartim una tradició. «Un llibre fonamental per entendre el feminisme català.» Carme Riera *** Et regalem dos pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76 i quatre adhesius inspirats en Dones en lluita de Pilar Godayol i Noia contra noia de Sophie Gilbert. ___________________________________ Pilar Godayol, assagista, és catedràtica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Ha publicat llibres sobre història de les dones, literatura i traducció, com ara Espais de frontera. Gènere i traducció (2001), Germanes de Shakespeare (2003), Virginia Woolf. Cinc-centes lliures i una cambra pròpia (2005), Dones de Bloomsbury (2006), Moments femenins de la humanitat (2007), Viatgeres i escriptores (2011), Tres escriptores censurades (2016), Feminismes i traducció (1965-1990) (2020) i On són les dones? Vides i manifestos (2024).

L'home a qui ja no agradaven els gats (2ª edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes144 pàgines T'enviarem el llibre L'home a qui ja no agradaven els gats d'Isabelle Aupy, traducció de Mia Tarradas. Amb postals, punts de llibre, llibreta i bossa. Enviament inclòs. Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.

L'home a qui ja no agradaven els gats (2ª edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes144 pàgines T'enviarem el llibre L'home a qui ja no agradaven els gats d'Isabelle Aupy, traducció de Mia Tarradas. Amb postals, punts de llibre, llibreta i bossa. Enviament inclòs. Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.