L’efecte taca d’oli, de Jordi Escoin, i Infestació, d’Eduard Martí. Ed. Chronos, 2025. Il·lustració de coberta: Elsa Velasco “La rutina no us deixa veure la realitat” Vet aquí un llibre ben especia…

Com a novetat d'aquest octubre de Salvat-Bruixola , sortirà el 41è i nou àlbum de les aventures de l' Astèrix : Astèrix a Lusitania , de  Fa...

FundacióIsaac AsimovTraducció d'Octavi Gil PujolIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: març de 2023Edició: Rústega amb solapes336 pàgines La Fundació ja no passa desapercebuda als confins de la Galàxia. L’Imperi acumula tal poder que no és capaç de controlar-ho tot però encara hi imposa la seva hegemonia. Tanmateix, el futur predit per Hari Seldon es veu amenaçat per personatges que destaquen de formes molt singulars i que podrien canviar el curs de les previsions del científic. Alhora, la Fundació haurà de lluitar contra els reptes propis de qualsevol civilització que creix i s’expandeix: la lluita contra la corrupció, l’acumulació de poder i la cerca de la subjugació dels altres. La sèrie de la Fundació és una obra mestra icònica d’Asimov. Ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor obra de ciència-ficció de la història i va guanyar per aquest fet el premi Hugo l’any 1965. _______________________________ Isaac Asimov (1920-1992) va ser un escriptor i professor universitari estatunidenc d’origen rus, graduat en bioquímica. A part d’escriure obres de ciència-ficció, també va publicar-ne de misteri i fantasia, així com una abundant quantitat de textos de no-ficció i de divulgació, científica i humanista. Asimov és considerat un dels mestres de la ciència-ficció canònica i un dels seus autors més prolífics, amb prop de 100 obres de ficció publicades.

Contes de Terramar (2a edició)(Cicle de Terramar 5)Autoria: Ursula K. Le GuinTraducció de Blanca BusquetsIl·lustració d'Agustín ComottoPublicació: Maig 2025Edició: Rústega amb solapes359 pàgines Cinquè llibre del cicle de Terramar. Contes de Terramar va guanyar el premi Endeavour a millor llibre i un premi Locus a la millor col·lecció de ficció especulativa. Contes de Terramar està ambientat a Terramar, un vast arxipèlag de centenars d’illes envoltades per un oceà majoritàriament desconegut. La màgia i els dracs són una part central de la vida de l’arxipèlag, amb l'excepció de les terres de Kargad, on la màgia està prohibida. A Terramar és important preservar un bon ús de la màgia per estar en harmonia amb el món, la màgia mal utilitzada pot produir un trastorn de l'equilibri i provocar una catàstrofe. Tot i que els dracs són més poderosos, actuen instintivament per preservar l’equilibri. Només els humans representen l’amenaça que pot destruir el seu món. ____________________________________ Cicle de Terramar El cicle de Terramar es compon de sis llibres que Ursula K. Le Guin va publicar entre el 1968 i el 2001: Un mag de Terramar (1968), Les tombes d’Atuan (1971), La costa més llunyana (1972), Tehanu (1990), Contes de Terramar (2001) i L’altre vent (2001). Entre els anys 2020 i 2022, a Raig Verd vam publicar el cicle de Terramar complet. Amb Contes de Terramar i L’altre vent, vam completar el cicle per primera vegada en català, ja que fins aleshores només s’havien publicat els primers quatre llibres. La llista dels llibres que componen el cicle de Terramar és la següent: Terramar 1: Un mag de TerramarTerramar 2: Les tombes d’Atuan Terramar 3: La costa més llunyanaTerramar 4: Tehanu Terramar 5: Contes de Terramar Terramar 6: L’altre vent A més, Les dotze direccions del vent (2023) inclou dos contes ambientats en el món de Terramar, La paraula d’alliberament i La regla dels noms, que es poden llegir en qualsevol ordre i en qualsevol moment. ____________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

Us donem la benvinguda a Pegana.cat # Qui sou i què feu? # Pegana.cat som un grup d’afinitat que té per objectiu traduir i difondre l’obra de Lord Dunsany en català. Traduïm peces de l’escriptor, les ...

A la tercera tanda de novetats de Planeta Cómic pel mes d'octubre, tindrem tres novetats:   el volum 42 i darrer de My Hero Academia , el ...

A la segona tanda de novetats d'aquest octubre, Estrella Polar , segell del Grup 62 , traurà el tercer volum de Nina Peanut , de Sarah Bow...

Com a novetat en català per aquest mes d'octubre de Dolmen Editorial , ens arriba Chocolate. Mort misteriosa d'un al·lot , de Rafel Gallego...

GliffAutoria: Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Setembre 2025 En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella. Bri i Rose són «no-verificables» perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff —una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat— comença una altra forma de resistència. Una altra manera de mirar.Amb el seu estil lúdic i agosarat, Ali Smith ens ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’allò que no encaixa. Una obra sobre la recerca de sentit que fa del llenguatge una eina per obrir espais de llibertat i repensar el món. Quan tot sembla paralitzat, fins i tot una petita alteració pot canviar-ho tot.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives».

LaviniaAutoria: Ursula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: Setembre 2025350 pàgines Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins a l’arribada dels seus pretendents. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps. En veure que una flota de vaixells troians arriba remuntant el Tíber, Lavínia decideix agafar les regnes del seu destí. I és així com ens explica una història que Virgili no ens va explicar: la història de la seva vida i de l’amor de la seva vida. De la mà d’aquest personatge sorgit de l'Eneida de Virgili, Le Guin ens transporta al món primitiu de la Itàlia antiga, quan Roma no era més que un llogaret situat prop de set turons. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976).Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.

Houston, Houston, ens rebeu?Alice B. Sheldon (James Tiptree Jr.)Traducció d'Ernest RieraIl·lustració de Ricard EfaPublicació: 23 de setembre de 2024Edició: rústega amb solapes144 pàgsAlice B. Sheldon va ser l’única que va mostrar alhora aquest poder d’invenció, una consciència de gènere i justícia, i un sentit tràgic de la vida. Tres astronautes viatgen a bord de la Sunbird quan una tempesta solar malmet el casc i els llança a la foscor de l'espai. Són rescatats per la Glòria, una nau espacial pilotada per un grup de dones astronautes. A bord, són informats que es troben, aproximadament, tres-cents anys en el futur.A poc a poc ens assabentem que la Terra va patir un cataclisme global devastador; una plaga que va arrasar la població masculina i la va reduir a zero en pocs anys. El nou món, format únicament per dones, es reprodueix mitjançant el clonatge. Sota una aparent pau, els tripulants de la Sunbird descobriran que potser no tenen lloc en aquesta nova societat. ______________________ Alice B. Sheldon va ser una de les escriptores de ciència-ficció més importants del segle XX, a més de psicòloga, militar i agent de la CIA. Durant gran part de la seva carrera literària, la seva identitat va romandre oculta, ja que publicava sota els pseudònims de James Tiptree Jr. i Raccoona Sheldon, entre d’altres. Va escriure majoritàriament relats i novel·les curtes, així com dues novel·les cap al final de la seva carrera. Amb el seu llegat ens va deixar una miríada d'històries que apel·len a l'empatia i a la ciència, que qüestionen el gènere, parlen del desig sexual, l'ètica, l'ecologia i el feminisme. Moltes van ser guardonades amb premis com el Locus, l'Hugo o el Nebula. Va casar-se dues vegades i, cap al final de la seva vida, va reconèixer que sempre havia estat bisexual i que dos dels seus grans amors havien sigut dones. També va guanyar altres premis com el Jupiter o el Seiun i, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ciència-Ficció el 2012.