Físic i matemàtic, o potser més que tot això, algú que obre els ulls i vol comprendre l’univers que ens envolta. Ha viatjat bastant per diversos continents, sovint en missions científiques, d’aprenentatge i d’intercanvi de parers; cada cop més convidat a explicar el que ha anat aprenent al llarg dels anys.

YouTube video by Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació

Defenso en el meu darrer llibre, Cosmología moderna: desde sus orígenes (2020),1 del qual ara estic enllestint la versió anglesa (que publicarà properament Springer-Nature),2 que si de veritat pretenguéssim trobar els autèntics orígens de la cosmologia, això és, retrocedir fins als intents més remots dels nostres avantpassats per conèixer el món que els envoltava, hauríem de remuntar-nos molt i molt enrere en el temps, fins ben abans dels mateixos inicis de la pre-prehistòria humana. Aquest seria per si mateix, afegeixo, un viatge tan apassionant, si no més, que el que va tenir com a objectiu trobar les fonts del Nil. I cal dir que, encara avui, la recerca d’aquestes fonts, un secret que va romandre inviolat durant mil·lennis, continua desfermant passions entre els entusiastes de la història de les exploracions, molt per sobre d'altres també famoses. La solució definitiva d’aquell enigma va ser qualificada per Sir Harry Johnston com el major descobriment geogràfic després del d'Amèrica. A parer meu, només amb gestes com aquestes es pot comparar la tasca d’arribar a respondre la pregunta que em faig avui: quan es va produir el despertar de la consciència còsmica?