Fi. "Aloma" no compta amb la potència argumental de "La plaça del Diamant", però la destresa estilística i la reflexió al voltant del masclisme estructural, l'amor i soledat femenines en són igualment brillants.

Aquest llibre va d'això. I reconstrueix magníficament una història ben interessant!

www.fracasobooks.com/producto/los...

Fi. "Gravedad cero" és, probablement, el més desigual dels reculls de relats de Woody Allen. Però tot i això, els bons i millors (en són uns quants) m'han fet riure i fins i tot amollar alguna carcallada. "Crecer en Manhattan", una gran mininovel·la curta, és com vore una pel·licula seua.

Fi. Més que un novel·leta juvenil, "Cartes al mar" també és més que el diàleg epistolar entre dos alumnes, de Barcelona i d'un pobliu burgalés, del nou corrent pedagògic a mitjan anys 30. I més que un quadre costumista comparat. És també reflex de la devastació social i educativa del colp d'estat.

Fi. "La draga" no és sols una exhibició de poderosa veu narrativa. També un quadre paisatgístic d'una illa devorada per la cobdícia i la indolència, un Macondo al qual torna el protagonista, magolat per la soledat per a trobar-se un passat amb desconegudes factures pendents. Brutal.

Fi. "Guerra,victòria, demà" és un potentíssim i commovedor text que travessa la República, Guerra, Exili i Retorn en la singular i inoblidable veu del narrador, però ni primer protagonista ni mer testimoni dels fets. També és crònica de la València perduda i mai retrobada.

Una coincidència lecto-vital: arribar a este fragment en el Dia de les Llibreries.

Per voler fer prompte ja hem fet tard. I per a fer tard sempre estem a temps.