Etimologia: Del llatí 'nasum', segle XIII.
nas, nom masculí (plural «nassos»)
(1/4)
Etimologia: Del llatí 'nasum', segle XIII.
nas, nom masculí (plural «nassos»)
(1/4)
Etimologia: De 'xufar' i el sufix '-aina', segle XXI.
xu·fa·rai·na, nom femení (plural «xufaraines»)
1. Raspall petit emprat per a netejar les dents.
Sinònims: «raspallet»
Relacionats: «escubaladalimba», «aclimbal·lera»
w.wiki/s7P
Etimologia: De 'xufar' i el sufix '-aina', segle XXI.
xu·fa·rai·na, nom femení (plural «xufaraines»)
1. Raspall petit emprat per a netejar les dents.
Sinònims: «raspallet»
Relacionats: «escubaladalimba», «aclimbal·lera»
w.wiki/s7P
Etimologia: De 'neula', segle XIII.
neu·lar·se, verb pronominal
1. Les plantes, agafar la malura de la neula.
Sinònims: «boirar-se»
Etimologia: De 'neula', segle XIII.
neu·lar·se, verb pronominal
1. Les plantes, agafar la malura de la neula.
Sinònims: «boirar-se»
Etimologia: De l'italià 'cannellone', del llatí 'canna' («canya»).
ca·ne·ló, nom masculí (plural «canelons»)
1. Rotlle fet amb pasta de blat, que té a l'interior carn guisada i per damunt salsa beixamel gratinada.
Etimologia: De l'italià 'cannellone', del llatí 'canna' («canya»).
ca·ne·ló, nom masculí (plural «canelons»)
1. Rotlle fet amb pasta de blat, que té a l'interior carn guisada i per damunt salsa beixamel gratinada.
Etimologia: De 'Nadal' i el sufix '-itzar', segle XX.
na·da·lit·zar, verb usat transitivament
1. Fer esdevenir nadalenc.
ca.wiktionary.org/wiki/nadalitzar
Etimologia: De 'Nadal' i el sufix '-itzar', segle XX.
na·da·lit·zar, verb usat transitivament
1. Fer esdevenir nadalenc.
ca.wiktionary.org/wiki/nadalitzar
dis·sab·te de Na·dal, nom masculí (plural «dissabtes de Nadal»)
1. Dia anterior a Nadal quan comencen les celebracions, el 24 de desembre.
Relacionats: «nit de Nadal»
ca.wiktionary.org/wiki/dissabt...
dis·sab·te de Na·dal, nom masculí (plural «dissabtes de Nadal»)
1. Dia anterior a Nadal quan comencen les celebracions, el 24 de desembre.
Relacionats: «nit de Nadal»
ca.wiktionary.org/wiki/dissabt...
«cauliflor»
Etimologia: Del prefix 'cauli-' i el sufix '-flor'.
cau·li·flor, adjectiu masculí (femení «cauliflora», plural masculí «cauliflors», plural femení «cauliflores»)
1. Que presenta cauliflòria.
ca.wiktionary.org/wiki/cauliflor
«cauliflor»
Etimologia: Del prefix 'cauli-' i el sufix '-flor'.
cau·li·flor, adjectiu masculí (femení «cauliflora», plural masculí «cauliflors», plural femení «cauliflores»)
1. Que presenta cauliflòria.
ca.wiktionary.org/wiki/cauliflor
«morabatí»
Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' («homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII.
mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins»)
1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica.
Sinònims: «maravedí»
ca.wiktionary.org/wiki/morabat...
«morabatí»
Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' («homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII.
mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins»)
1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica.
Sinònims: «maravedí»
ca.wiktionary.org/wiki/morabat...
Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV.
es·fe·ra, nom femení (plural «esferes»)
1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt.
2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera.
(1/2)
Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV.
es·fe·ra, nom femení (plural «esferes»)
1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt.
2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera.
(1/2)
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)