Viccionari
@viccionari.bsky.social
El diccionari lliure en català que tu també pots millorar. Projecte germà de @viquipedia.bsky.social. Compte oficial gestionat per voluntaris viccionaires. CC BY-SA.
«nas»
Etimologia: Del llatí 'nasum', segle XIII.
nas, nom masculí (plural «nassos»)
(1/4)
Etimologia: Del llatí 'nasum', segle XIII.
nas, nom masculí (plural «nassos»)
(1/4)
December 31, 2025 at 9:51 AM
«nas»
Etimologia: Del llatí 'nasum', segle XIII.
nas, nom masculí (plural «nassos»)
(1/4)
Etimologia: Del llatí 'nasum', segle XIII.
nas, nom masculí (plural «nassos»)
(1/4)
«xufaraina»
Etimologia: De 'xufar' i el sufix '-aina', segle XXI.
xu·fa·rai·na, nom femení (plural «xufaraines»)
1. Raspall petit emprat per a netejar les dents.
Sinònims: «raspallet»
Relacionats: «escubaladalimba», «aclimbal·lera»
w.wiki/s7P
Etimologia: De 'xufar' i el sufix '-aina', segle XXI.
xu·fa·rai·na, nom femení (plural «xufaraines»)
1. Raspall petit emprat per a netejar les dents.
Sinònims: «raspallet»
Relacionats: «escubaladalimba», «aclimbal·lera»
w.wiki/s7P
December 28, 2025 at 10:37 AM
«xufaraina»
Etimologia: De 'xufar' i el sufix '-aina', segle XXI.
xu·fa·rai·na, nom femení (plural «xufaraines»)
1. Raspall petit emprat per a netejar les dents.
Sinònims: «raspallet»
Relacionats: «escubaladalimba», «aclimbal·lera»
w.wiki/s7P
Etimologia: De 'xufar' i el sufix '-aina', segle XXI.
xu·fa·rai·na, nom femení (plural «xufaraines»)
1. Raspall petit emprat per a netejar les dents.
Sinònims: «raspallet»
Relacionats: «escubaladalimba», «aclimbal·lera»
w.wiki/s7P
«neular-se»
Etimologia: De 'neula', segle XIII.
neu·lar·se, verb pronominal
1. Les plantes, agafar la malura de la neula.
Sinònims: «boirar-se»
Etimologia: De 'neula', segle XIII.
neu·lar·se, verb pronominal
1. Les plantes, agafar la malura de la neula.
Sinònims: «boirar-se»
neular-se - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
December 27, 2025 at 7:24 PM
«neular-se»
Etimologia: De 'neula', segle XIII.
neu·lar·se, verb pronominal
1. Les plantes, agafar la malura de la neula.
Sinònims: «boirar-se»
Etimologia: De 'neula', segle XIII.
neu·lar·se, verb pronominal
1. Les plantes, agafar la malura de la neula.
Sinònims: «boirar-se»
«caneló»
Etimologia: De l'italià 'cannellone', del llatí 'canna' («canya»).
ca·ne·ló, nom masculí (plural «canelons»)
1. Rotlle fet amb pasta de blat, que té a l'interior carn guisada i per damunt salsa beixamel gratinada.
Etimologia: De l'italià 'cannellone', del llatí 'canna' («canya»).
ca·ne·ló, nom masculí (plural «canelons»)
1. Rotlle fet amb pasta de blat, que té a l'interior carn guisada i per damunt salsa beixamel gratinada.
caneló - Viccionari, el diccionari lliure
https://ca.wiktionary.org/wiki/caneló
December 26, 2025 at 8:13 PM
«caneló»
Etimologia: De l'italià 'cannellone', del llatí 'canna' («canya»).
ca·ne·ló, nom masculí (plural «canelons»)
1. Rotlle fet amb pasta de blat, que té a l'interior carn guisada i per damunt salsa beixamel gratinada.
Etimologia: De l'italià 'cannellone', del llatí 'canna' («canya»).
ca·ne·ló, nom masculí (plural «canelons»)
1. Rotlle fet amb pasta de blat, que té a l'interior carn guisada i per damunt salsa beixamel gratinada.
«nadalitzar»
Etimologia: De 'Nadal' i el sufix '-itzar', segle XX.
na·da·lit·zar, verb usat transitivament
1. Fer esdevenir nadalenc.
ca.wiktionary.org/wiki/nadalitzar
Etimologia: De 'Nadal' i el sufix '-itzar', segle XX.
na·da·lit·zar, verb usat transitivament
1. Fer esdevenir nadalenc.
ca.wiktionary.org/wiki/nadalitzar
a stuffed animal is sitting next to an apple and a sign that says " onde "
Alt: Un Tió de Nadal.
(GIF no lliure via el cercador de Bluesky)
media.tenor.com
December 25, 2025 at 7:45 PM
«nadalitzar»
Etimologia: De 'Nadal' i el sufix '-itzar', segle XX.
na·da·lit·zar, verb usat transitivament
1. Fer esdevenir nadalenc.
ca.wiktionary.org/wiki/nadalitzar
Etimologia: De 'Nadal' i el sufix '-itzar', segle XX.
na·da·lit·zar, verb usat transitivament
1. Fer esdevenir nadalenc.
ca.wiktionary.org/wiki/nadalitzar
«dissabte de Nadal»
dis·sab·te de Na·dal, nom masculí (plural «dissabtes de Nadal»)
1. Dia anterior a Nadal quan comencen les celebracions, el 24 de desembre.
Relacionats: «nit de Nadal»
ca.wiktionary.org/wiki/dissabt...
dis·sab·te de Na·dal, nom masculí (plural «dissabtes de Nadal»)
1. Dia anterior a Nadal quan comencen les celebracions, el 24 de desembre.
Relacionats: «nit de Nadal»
ca.wiktionary.org/wiki/dissabt...
December 24, 2025 at 5:22 PM
«dissabte de Nadal»
dis·sab·te de Na·dal, nom masculí (plural «dissabtes de Nadal»)
1. Dia anterior a Nadal quan comencen les celebracions, el 24 de desembre.
Relacionats: «nit de Nadal»
ca.wiktionary.org/wiki/dissabt...
dis·sab·te de Na·dal, nom masculí (plural «dissabtes de Nadal»)
1. Dia anterior a Nadal quan comencen les celebracions, el 24 de desembre.
Relacionats: «nit de Nadal»
ca.wiktionary.org/wiki/dissabt...
[Nova entrada]
«cauliflor»
Etimologia: Del prefix 'cauli-' i el sufix '-flor'.
cau·li·flor, adjectiu masculí (femení «cauliflora», plural masculí «cauliflors», plural femení «cauliflores»)
1. Que presenta cauliflòria.
ca.wiktionary.org/wiki/cauliflor
«cauliflor»
Etimologia: Del prefix 'cauli-' i el sufix '-flor'.
cau·li·flor, adjectiu masculí (femení «cauliflora», plural masculí «cauliflors», plural femení «cauliflores»)
1. Que presenta cauliflòria.
ca.wiktionary.org/wiki/cauliflor
December 23, 2025 at 7:24 PM
[Nova entrada]
«cauliflor»
Etimologia: Del prefix 'cauli-' i el sufix '-flor'.
cau·li·flor, adjectiu masculí (femení «cauliflora», plural masculí «cauliflors», plural femení «cauliflores»)
1. Que presenta cauliflòria.
ca.wiktionary.org/wiki/cauliflor
«cauliflor»
Etimologia: Del prefix 'cauli-' i el sufix '-flor'.
cau·li·flor, adjectiu masculí (femení «cauliflora», plural masculí «cauliflors», plural femení «cauliflores»)
1. Que presenta cauliflòria.
ca.wiktionary.org/wiki/cauliflor
[Nova entrada]
«morabatí»
Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' («homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII.
mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins»)
1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica.
Sinònims: «maravedí»
ca.wiktionary.org/wiki/morabat...
«morabatí»
Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' («homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII.
mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins»)
1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica.
Sinònims: «maravedí»
ca.wiktionary.org/wiki/morabat...
December 10, 2025 at 6:43 PM
[Nova entrada]
«morabatí»
Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' («homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII.
mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins»)
1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica.
Sinònims: «maravedí»
ca.wiktionary.org/wiki/morabat...
«morabatí»
Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' («homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII.
mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins»)
1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica.
Sinònims: «maravedí»
ca.wiktionary.org/wiki/morabat...
«esfera»
Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV.
es·fe·ra, nom femení (plural «esferes»)
1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt.
2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera.
(1/2)
Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV.
es·fe·ra, nom femení (plural «esferes»)
1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt.
2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera.
(1/2)
December 8, 2025 at 11:02 AM
«esfera»
Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV.
es·fe·ra, nom femení (plural «esferes»)
1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt.
2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera.
(1/2)
Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV.
es·fe·ra, nom femení (plural «esferes»)
1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt.
2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera.
(1/2)
«sensellar»
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
November 23, 2025 at 4:40 PM
«sensellar»
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
«calabruixó»
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
November 19, 2025 at 6:50 PM
«calabruixó»
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
«estribord»
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
November 17, 2025 at 12:59 PM
«estribord»
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
[Nova entrada]
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
November 15, 2025 at 11:54 AM
[Nova entrada]
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«ferreny»
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
a man in a white tank top is standing in front of a sign that says ' candy ' on it
ALT: a man in a white tank top is standing in front of a sign that says ' candy ' on it
media.tenor.com
November 13, 2025 at 12:01 PM
«ferreny»
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
«maliquejar»
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
November 12, 2025 at 8:30 AM
«maliquejar»
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
«deixondir»
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
a black and white photo of a dog and a cat
ALT: a black and white photo of a dog and a cat
media.tenor.com
November 11, 2025 at 4:45 PM
«deixondir»
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII.
dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se»)
1. Llevar l’ensopiment.
2. Fer sortir d'un estat d'inactivació.
Variants: «desxondir» (menorquí)
ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
Reposted by Viccionari
El tsez o dido és una llengua caucàsica nord-oriental que fan servir unes 15.000 persones del poble tsez.
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
Llengua tsez - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
ca.wikipedia.org
November 11, 2025 at 1:37 PM
El tsez o dido és una llengua caucàsica nord-oriental que fan servir unes 15.000 persones del poble tsez.
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
[Nova entrada]
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
terminació - Viccionari, el diccionari lliure
https://ca.wiktionary.org/wiki/terminació
November 10, 2025 at 4:11 PM
[Nova entrada]
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
«terminació»
Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV.
ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions»)
1. Acció o efecte de terminar.
2. Última part en la qual es divideix quelcom.
3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
«díode»
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
November 2, 2025 at 5:36 PM
«díode»
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
Etimologia: De l'anglès 'diode'.
dí·o·de, nom masculí (plural «díodes»)
1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat.
(1/2)
«castanyada»
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
October 31, 2025 at 5:39 PM
«castanyada»
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX.
cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades»)
(1/3)
«circumferència»
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
October 28, 2025 at 4:26 PM
«circumferència»
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII.
cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències»)
1. Línia que delimita un cercle.
ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
«menjamosquits»
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
October 17, 2025 at 10:01 AM
«menjamosquits»
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'.
men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable)
1. gambúsia
Sinònims: «moixó de moscard»
ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
«poltrona»
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
October 16, 2025 at 6:33 AM
«poltrona»
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
Etimologia: De l'italià 'poltrona'.
pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones»)
1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder.
2. Lloc de poder o de preeminència.
Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron»
(1/2)
[Nova entrada]
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
cortical - Viccionari, el diccionari lliure
ca.wiktionary.org
October 15, 2025 at 6:06 PM
[Nova entrada]
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
«cortical»
Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'.
cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals»)
1. Relatiu a l'escorça.
2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell.
Derivats: «transcortical»
«mocador»
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
October 9, 2025 at 10:38 AM
«mocador»
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)
Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'.
mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors»)
1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se.
(1/3)