Vas anar perdent records, noms, moments... i les paraules, poc a poc.

I, en el fons, hi havia una cosa que mai va canviar: la teua manera de ser, que es veia sempre en els teus ulls. Patidora com tu sola, però valenta, forta i lluitadora com poques.

Partida de brisca i mançanilla bullint, fora estiu o hivern, abans d’anar a dormir. Carxofes al foc i, en el rebost, els millors berenars.

El poble ha canviat, i tot sembla igual però res és com abans.