La “Fiammetta” és considerada la primera novel·la psicològica europea, un potent retrat del desengany amorós a través de la veu d’una dona adúltera i abandonada: Fiammetta fa “un avís a totes les dones enamorades” dels perills de l’amor.

Aquest desembre commemorem 650 anys de la mort de Boccaccio.

Fins avui l’única versió catalana existent era una traducció anònima del segle XV. Aquesta nova edició, fruit d’una feinada, permet finalment llegir en català actual l’obra que va influenciar de manera decisiva la narrativa medieval catalana, com “Tirant lo Blanc”.

En aquest volum dotze poetes encenen la pàgina. El resultat és una coral de veus que experimenten amb la llengua de la mateixa manera que ho fan amb el desig, amb la llibertat que l’un i l’altra exigeixen. Que aquests versos us facin cremar amb l’única piromania que ens eleva: la de la carn.

Des de l’Antiguitat mateixa, el desig viu en el vers. Hi ha pocs impulsos més humans i més poètics que la fam de la pell, que ha fet vessar mars de tinta i que ha jugat amb els capricis lingüístics, com si el cos fos un metrònom anàrquic i la paraula la transcripció del seu ritme.