Et recomano especialment, a banda de DVD de Glyndebourne amb Christie, les versions discogràfiques de René Jacobs i Marc Minkowski

Esperant el Parsifal montserratí

Ha mort Peter Seiffert, un gran tenor.

Des del balcó del cim de les Bruixes a Les Gavarres, oxigenació total de cos i esperit.
El senderisme mai decep.

És la millor sèrie que he vist mai. És difícil de païr i és difícil de superar tant el guió, com la direcció i les interpretacions de tothom. La filigrana tècnica dels pla seqüència per a cadascun dels quatre capítols és un prodigi, però vist tot lo altre, diria que és una anècdota.
Obligada visió

Okka von der Damerau serà demà l'Ortrud al Gran Teatre del Liceu.
És una excel·lent soprano.
El tema Theorin mereixerà una reflexió

Mini sèrie esplèndida

Si no arriba a ser pels Oscars rebuts, que no sé si mereix amb tanta contundència, no li hagués donat una segona oportunitat, perquè en la primera no vaig passar del quart d'hora, però en el segon intent m'ha agradat.

Una pel·lícula on cada fotograma és una meravella estètica, però 2 hores de bellesa visual per a una història plana que amb mitja hora es podria explicar, potser és un excés amb pretensions.
El temps pausat en un lloc perdut ens acaba fascinant i fa d'aquest exercici minimalista una obra mestra (?)

La Merope, una troballa

Els Gallecs, un espai agrícola, envoltat de polígons i xarxes viàries on deixar volar l'utopia.
Un miracle!