Tu que en saps, trobes que les implicacios metafísiques de la relativitat són més compatibles amb les idees d'ordre, bellesa, etc, que les de la quàntica? La premissa que em guiava en aquest tros de l'article és que la relativitat ja obre la porta a l'erosió de la idea de Cosmos

Esclar, jo el que em pregunto arran del que dius és si, encara que no hagués expressat els mateixos dubtes amb la seva relativitat que amb la quàntica, no deuria ser ben conscient que de perdre el rellotge newtonià i la interpretació de Copenhagen desperten una família d'angoixes molt similar.

Sabiq que lo dels daus anava per la quàntica i no per lo seu. Pro no creus que el que dic, que és carregar-se el rellotge transcendental, no li feia una mica de neguit? Al text salto d'una frase a l'altre una mica tramposament, però penso que tb es preocuparia per les implicacions de lo seu

M'ha fet gràcia l'anunci tan eixut. A favor de comunicar factos, visca bluesky

Pff de cap que vaig; no el coneixia

Per mi el problema és que l'esquerra va tant restada que hauria de canviar radicalment la coalició del que representa i, sobretot, tornar a la idea d'organització més que de management i discurs ideològic. Per què en comptes d'inventar com organitzar autònoms els deixes en mans de la dreta?

Sí, però parlo dels senyals que envies i la identificació que crees: si no puges sous i puges la quota i mai toques pensions, enfrontes sensibiilitats que hauries d'aglutinar. Crec q autònoms i treballadors ocupen mateixa posició estructural, i el gest envia senyals d'esquerra d'establishment

I només una esquerra que organitzi i representi els treballadors units pot combatre la pressió del capital. L'esquerra fent de middle manager s'acaba doblegant necessàriament al mercat, com hem vist de Blair a Colau. Ara que el mig s'aprima, entregar els treballadors a la dreta és desaparèixer