(10) Tot i així, he gaudit de jugar-lo!! Cercar camins, investigar, lluitar, fugir, resoldre trencaclosques, emprar les habilitats per re-descobrir zones, etc. Tot el que esperes d'un metroidvania, hi és. No aporta res nou interessant (potser els mini-temples), però no defrauda tampoc.

(9) A més de la sensació de que el banc de dades l'han fet a "salto de mata": moltes zones sense res 'nou' i de cop una habitació on hi ha molt per escanejar. I entrades que només hi són a una habitació!

(8) La moto, sembla un afegit a posteriori i no aporta res a la saga tot i ser imprescindible per recórrer el desert. Hi ha zones intermitges entre el desert i cada regió que ralenteixen el ritme i no aporten res. I ni tan sols hi ha mètodes de viatge ràpid entre zones (un bàsic de la saga!)

(7) però s'ha de fer bé. El desert, sense música fins que obtens el 100% (diuen, jo ho tinc i segueixo sense ràdio) o empres un Amiibo, pràcticament buit, on has de cercar vidres bàsicament per col·leccionisme, fan malbé la sensació del joc.

(6) El pitjor, sense dubte, és la sensació de que han tret un joc poc polit: ha faltat temps per desenvolupar millor els personatges i la història. De vegades hi ha idees bones que es poden introduir sense rompre la saga (com els mini-temples repartits pel desert o tenir una zona d'exploració)...

(5) La història és interessant, saber què ha passat a Viewros (el planeta) i veure que és una metàfora del que passa al món és desgarrador. I poc més. Falta profunditat, falta antagonistes, intriga, qualque gir de guió i sobren personatges aliats per això mateix: són plans. I el final... 🤦🏻‍♂️

(4) La banda sonora segueix l'estela dels jocs anteriors i acompanya molt bé quasi sempre. Però... La part més gran del joc, a la que tires més hores, no té més que un parell de notes suspeses de fons!

(3) Els escenaris, en general, són fidels a la saga: zones àmplies on resoldre trencaclosques, emprar habilitats i derrotar enemics, es mesclen amb passadissos angostos. Tots marcats pel clima / entorn on et trobes. La zona més espectacular: la selva, sense dubte.

(2) Tornar a jugar un #metroid en 3D és una absoluta meravella. Ja als de GC ho era però la introducció del control de la càmera per moviment em dona més realisme. I això es millora en aquesta entrega perquè la tecnologia ha millorat. No pot faltar el botó per reestablir la càmera!

Jo enguany he passat el compte familiar a Qobuz. No hem deixat de comprar en físic però no al ritme que duiem quan vàrem passar a l'streaming perquè ja ni hi cabríem a casa 😅 I, lògicament, seguim anant de concerts quan es pot i trobem entrades (que d'això també es podria parlar molt!)

Samurais, bonços, bordells, palaus i cerimònies del te són constants en aquesta ambiciosa i imprescindible novel·la.

Una història és la d'un jove desposseït del seu futur que se'n llaurarà un amb la venjança com bandera.
L'altra, la d'un metge jove, consagrat al seu feu, que és enviat a un feu rival com espia.

Dues històries al shôgunato Tokugawa ens acosten a una època llunyana d'una altra cultura, la japonesa, que, amb l'escriptura de l'autor, les anotacions a peu de pàgina i la documentació que demostra haver consultat, es fa accessible i entretinguda.

Norma editorial el publica en castellà