No us perdeu el nou article de la Marta Ribera per @naciodigital.bsky.social 🏗️📈 "Apunts demogràfics per la crisi de l'habitatge".

"Construir més habitatge no implica necessàriament que es dediqui a usos residencials; i que es dediqui a usos residencials no implica que sigui assequible."

"El 15% de les compres a Catalunya es dona per persones estrangeres, i en zones costaneres i insulars arriba al 30%. Això no té res a veure amb les llogateres persones migrades que viuen i treballen aquí, que pateixen discriminació per accedir-hi, o viuen en condicions precàries"

Mentrestant, l’èxit de Mamdani ens ensenya que el viratge de la joventut cap a l’extrema dreta no és universal ni irreversible.

✍️
@martaribera.bsky.social

naciodigital.cat/opinio/rosal...

4/4

El racisme, el patriarcat, l'heteronormativitat i el tradicionalisme que reivindica l’extrema dreta han resistit en la societat catalana i espanyola, més amagats durant temps, i ara volen recobrar un espai que en el fons no havien perdut.

3/4

La idea de rebel·lia [de la Rosalía i els joves] és interessant si entenem que el context polític actual està servint per normalitzar discursos extremistes que semblaven superats, però que no havíem erradicat ni de lluny.

2/4

També podeu escoltar les principals conclusions aquí:
open.spotify.com/episode/1tWM...

Qualsevol cosa que puguem fer, ens la podem permetre. I sabem construir i rehabilitar habitatge digne i sostenible, accessible i democràtic, públic i cooperatiu. Fem-ho.

És una política eficient i que cap actor privat pot garantir sense recórrer a assegurances costoses o a intermediaris que encaririen encara més el preu final. Si no es fa aquest programa d’inversió massiva, és per un problema de correlació de forces.

A més, no cal ser keynesià per defensar aquesta despesa. La inversió en habitatge és una despesa social que es paga per si sola. Que un ajuntament o una cooperativa no tinguin finançament per fer habitatge públic no és una limitació econòmica: és una decisió política.

Ens cal reclamar la infraestructurapública i de qualitat per arribar-hi en tren. I ens cal fugir de la idea que la costa només es digna de ser viscuda si és en exclusivitat.
elmon.cat/moneconomia/...

Però ens cal més vida a la platja, més enllà de les vacances. Ens cal reivindicar-ne l’ús quotidià, el de celebracions amb família, amistats i veïnes.

Legalment, pot ni podrà ser mai de propietat privada. Això vol dir que a casa nostra, la platja és per definició espai públic i bé comú.

10/10
Entre les dones no triomfa tant perquè justament la institucionalització del feminisme ha estat una de les raons per les quals ha millorat la seva situació. Mirar al passat suposa perdre drets i llibertats.