L’acord impulsat entre el PSOE i Podemos per a una regularització extraordinària de persones migrants en situació administrativa irregular té un impacte directe sobre un col·lectiu especialment vul…

L’acord impulsat entre el PSOE i Podemos per a una regularització extraordinària de persones migrants en situació administrativa irregular té un impacte directe sobre un col·lectiu especialment vulnerable i sovint invisibilitzat: les persones trans migrants. Segons estimacions d’entitats socials i col·lectius trans i migrants, al voltant de 65.000 persones trans migrades podrien beneficiar-se d’aquesta mesura. No estem parlant d’un privilegi ni d’una concessió excepcional, sinó d’una eina mínima de justícia social per trencar amb una exclusió estructural que condemna milers de vides a la precarietat i a la por. La irregularitat administrativa no és una situació neutra. És una forma de violència institucional. Sense papers, moltes persones trans migrants queden fora del sistema sanitari, no poden accedir a tractaments hormonals ni a un seguiment mèdic digne, no poden treballar legalment, ni cotitzar, ni empadronar-se amb normalitat. Això les aboca, massa sovint, a l’economia informal, a l’explotació laboral o a estratègies de supervivència que incrementen el risc de violència i exclusió. Per a les persones trans, aquesta realitat s’agreuja encara més. La discriminació per identitat de gènere se suma al racisme institucional i a la llei d’estrangeria, creant un mur gairebé infranquejable. Moltes han fugit dels seus països d’origen per persecució, violència o criminalització, i es troben aquí amb un altre tipus de repressió: la negació de drets bàsics per no tenir documentació. La regularització extraordinària permetria: Accedir a la sanitat pública en condicions d’igualtat. Treballar legalment i sortir de l’explotació. Empadronar-se i accedir a serveis socials. Reduir el risc de detencions, CIE o expulsions. Recuperar una mínima estabilitat vital. Cal dir-ho clar: sense papers no hi ha drets. I sense drets, no hi ha vides dignes. Aquesta mesura no crea drets nous, però obre la porta a exercir-los. És un pas necessari, tot i que insuficient, mentre continuï vigent una llei d’estrangeria que vulnera drets humans de manera sistemàtica. Parlar de regularització també és parlar de dignitat, salut, seguretat i futur. I en el cas de les persones trans migrants, és literalment parlar de supervivència. Invisibilitzar aquest impacte és perpetuar l’abandonament institucional que el col·lectiu arrossega des de fa dècades. ATC Llibertat amplia la seva presència digital Obrim més canals, més altaveus i més espais propis. Perquè la nostra veu no depengui de ningú, perquè la memòria no s’esborri i perquè la denúncia arribi on ha d’arribar. Som allà on cal ser: per visibilitzar-nos, per incomodar i per defensar drets. 📲 Segueix-nos i ajuda’ns a fer córrer el missatge: 🔹 Mastodon (lgbt.io) 👉 https://lgbt.io/@atc_llibertat 🔹 Mastodon (instància alternativa) 👉 https://mastodon.social/@atc_llibertat 🔹 Bluesky 👉 https://bsky.app/profile/atc-llibertat.bsky.social 🔹 Threads 👉 https://threads.net/@atcllibertat 🔹 TikTok 👉 https://tiktok.com/@atc_llibertat 🔹 Facebook 👉 https://facebook.com/profile.php?id=61573764159397 🔹 Instagram 👉 https://instagram.com/atcllibertat 🔹 Twitter (X) 👉 https://twitter.com/atcllibertat 🌐 Espais de memòria, denúncia i informació 📖 Relats de vida d’una trans – Autoretrat de Gina Serra Insua 🔗 https://atclibertad6.wordpress.com 👵 Col·lectiu de gent gran trans i LGBTIQ+ – ATC Llibertat 🔗 https://seccionsindicalugtsanitaslescorts.wordpress.com 🏳️‍⚧️ Identitats Trans – ATC Llibertat 🔗 https://transidentitats.wordpress.com 🌍 TRANS i INTERSEX – ATC Llibertat 🔗 https://transexualesatc.wordpress.com 💜 Associació Trans i Intersex ATC Llibertat de Catalunya 🔗 https://atclibertad.wordpress.com 🎙️ Àudios ATC Llibertat 🔗 https://soundcloud.com/search?q=atc%20llibertat 📝 Articles de Gina Serra sobre temes diversos 🔗 https://ginaserrainsua.wordpress.com 🤝 Federació Plataforma Trans 🔗 https://plataformatrans.es 🩺 Plataforma per Transformar la Salut 🔗 https://transformalasalut.wordpress.com 💜 La lluita pels drets humans també es fa a les xarxes. Aquí no venim a agradar: venim a visibilitzar, denunciar i defensar drets. Si no hi som nosaltres, altres parlaran per nosaltres. I ja sabem com acaba això. ✊🏽🏳️‍⚧️ ATC Llibertat, sempre al peu del canó. #ATCLlibertat #DretsTrans #DretsHumans #VisibilitatTrans #MemòriaTrans #StopTransfòbia #FeminismeTransinclusiu #LGTBIQ+

🥧 Pastisseria senzilla i saludable: quan la cuina torna a unir les taules a Catalunya 🍰 Una alternativa real a la pastisseria industrial Aquesta recepta no neix d’una moda ni d’una dieta extrema. N…

A Catalunya, des de fa dècades, hi ha un relat interessat que es repeteix com un mantra: aquí no hi ha racisme, el que hi ha és classisme. Aquesta frase, que aparentment sembla progressista i fins …

Entendre la diversitat per deixar de discriminar Parlar d’identitat de gènere i d’orientació sexual no és cap debat teòric. És parlar de vides reals, de drets, i també de violències. La confusió in…

El fricandó: de los fogones humildes a las mesas compartidas de Catalunya Hablar de fricandó es hablar de clase social, de territorio y de supervivencia cotidiana. No es un plato de exhibición ni d…

Carxofes en salsa verda: cuina de proximitat, classe social i salut als fogons de Catalunya Les carxofes en salsa verda no són una recepta qualsevol. Formen part d’aquella cuina quotidiana, humil i…

Un pastel en la mesa: fogones, clases sociales y memoria compartida en Catalunya Las recetas no nacen en los libros ni en las modas gastronómicas. Nacen en los fogones, en las cocinas donde se trab…

Ruta per la presència, l’exclusió i la resistència del col·lectiu trans De la II República fins a l’actualitat Barcelona s’ha explicat sovint com una ciutat moderna, oberta i avançada. Però aquest …

Ruta per la presència, l’exclusió i la resistència del col·lectiu trans De la II República fins a l’actualitat Barcelona s’ha explicat sovint com una ciutat moderna, oberta i avançada. Però aquest relat ha deixat fora moltes vides. Entre elles, les del col·lectiu trans. La nostra presència no ha estat anecdòtica ni recent: hem format part del teixit social, laboral i cultural de la ciutat des de fa dècades, encara que la història oficial hagi mirat cap a una altra banda. Aquesta ruta no és turística. És una eina de memòria històrica per entendre com hem viscut, com hem estat expulsades i com hem resistit. Barcelona presumeix de llibertat. Però durant dècades, aquesta llibertat no va ser per a les persones trans. La nit no era festa. Era refugi. Era l’únic espai on existir sense permís. 🌿 II REPÚBLICA: VISIBILITAT FRÀGIL, LLIBERTAT LIMITADA Durant la II República (1931–1936), Barcelona viu un moment d’obertura cultural i social. El Raval (aleshores Barri Xino) esdevé un espai on la dissidència sexual i de gènere pot existir amb una certa tolerància: cabarets, cafès, espectacles i vida nocturna. Algunes persones trans troben aquí: Espais d’expressió artística Xarxes informals de suport Una llibertat sempre fràgil i condicionada Aquesta finestra es tanca abruptament amb la Guerra Civil i la dictadura. A finals del franquisme, ser trans era delicte, perillositat, desviació. El Raval concentrava les vides que la ciutat expulsava: dones trans sense família, sense feina, sense drets. La policia entrava a la nit com a rutina. No hi havia denúncia possible. Només por i resistència. ⚫ FRANQUISME: EXCLUSIÓ, CÀSTIG I SUPERVIVÈNCIA p21-9 Amb el franquisme, la identitat trans passa a ser perseguida per llei. La Ley de Vagos y Maleantes i la Ley de Peligrosidad Social converteixen l’existència trans en delicte. Conseqüències directes: Expulsió de la família Prohibició d’accedir a feines reglades Detencions arbitràries Empresonaments i tortures en espais com Via Laietana o la Presó Model Alternatives per viure: Prostitució com a única sortida econòmica Cabaret i espectacle com a espai tolerat Pensions, carrers i xarxes comunitàries No va ser una elecció lliure: va ser una imposició social. 🎭 ESCENARI I NIT: CULTURA COM A PERMÍS Espais del Paral·lel com El Molino simbolitzen la contradicció: el cos trans era aplaudit com a espectacle però rebutjat com a ciutadania. La cultura trans queda reduïda a: Transformisme Humor caricaturitzat Provocació sense drets Tot allò que qüestionava l’ordre social era castigat fora de l’escenari. L’escenari va ser l’única porta tolerada. El transformisme permetia existir sempre que no reclamés res. Espais com El Molino simbolitzen aquesta contradicció: el cos trans aplaudit sota els focus, perseguit fora del teatre. Visibilitat sense dignitat. Cultura sense drets. 🌈 TRANSICIÓ I ANYS 80: DEMOCRÀCIA INCOMPLETA Amb la fi del franquisme arriben canvis legals, però no canvia la realitat quotidiana. Les persones trans continuen patint: Acomiadaments Violència policial Expulsió de locals Absència de reconeixement legal El carrer, les places i la nit continuen sent espais clau de trobada i suport mutu. És també quan comencen les primeres formes d’organització i protesta, malgrat la repressió i l’estigma. Amb la democràcia arriben nous locals, nous discursos. Però no arriba la seguretat. Les persones trans continuen sent expulsades, qüestionades, ridiculitzades. El carrer segueix sent espai de trobada, d’avís, de fugida. La llei canvia abans que la vida. La Barcelona olímpica ven modernitat i festa. Però l’accés continua filtrat. Mirades, burles, expulsions. El cos trans segueix sent tolerat només com a excepció. La ciutat canvia la façana, no les estructures. 🦠 VIH, ANYS 80–90: DOBLE ESTIGMATITZACIÓ La crisi del VIH colpeja amb força el col·lectiu trans, especialment aquelles persones ja precaritzades. La resposta institucional és lenta i insuficient. El cos trans torna a ser assenyalat com a problema, mentre moltes persones moren en silenci. El VIH colpeja amb força les vides ja precàries. El cos trans és assenyalat com a problema, com a risc, com a excusa per abandonar. L’Estat arriba tard. Moltes no hi arriben mai. La nit esdevé espai de dol. 🏙️ DEL 2000 FINS AVUI: VISIBILITAT, ORGANITZACIÓ I LÍMITS acte de Pioneres del municipalisme trans A partir dels anys 2000: Neixen col·lectius liderats per persones trans Es conquereixen drets legals Apareixen serveis específics Creix la visibilitat pública Però l’exclusió no desapareix: Precarietat laboral Dificultats d’accés a l’habitatge Soledat de la vellesa trans Discursos d’odi reactualitzats La ciutat avança, però no ho fa per a tothom al mateix ritme. Aquesta història no parla només del passat. Parla del present. La precarietat, la violència i l’exclusió tenen memòria. I mentre no s’expliqui, es repetirà. La nit de Barcelona va viure del cos trans. Però li va negar drets, seguretat i dignitat. 🧠 UNA RUTA PER ENTENDRE, NO PER CONSUMIR Aquesta ruta per Barcelona permet: Posar cos i espai a la memòria trans Entendre la relació entre exclusió i alternatives de vida Reconèixer la responsabilitat institucional Connectar passat i present La història del col·lectiu trans a Barcelona no és marginal: ha estat empesa als marges. ✊ CONCLUSIÓ Fer visible aquesta ruta és un acte polític i de justícia. No es tracta només de recordar, sinó de reparar, reconèixer i garantir drets reals avui. Barcelona no pot explicar-se sense les nostres vides. La memòria trans no és un annex: és part central de la història de la ciutat. ATC Llibertat amplia la seva presència digital Obrim més canals, més altaveus i més espais propis. Perquè la nostra veu no depengui de ningú, perquè la memòria no s’esborri i perquè la denúncia arribi on ha d’arribar. Som allà on cal ser: per visibilitzar-nos, per incomodar i per defensar drets. 📲 Segueix-nos i ajuda’ns a fer córrer el missatge: 🔹 Mastodon (lgbt.io) 👉 https://lgbt.io/@atc_llibertat 🔹 Mastodon (instància alternativa) 👉 https://mastodon.social/@atc_llibertat 🔹 Bluesky 👉 https://bsky.app/profile/atc-llibertat.bsky.social 🔹 Threads 👉 https://threads.net/@atcllibertat 🔹 TikTok 👉 https://tiktok.com/@atc_llibertat 🔹 Facebook 👉 https://facebook.com/profile.php?id=61573764159397 🔹 Instagram 👉 https://instagram.com/atcllibertat 🔹 Twitter (X) 👉 https://twitter.com/atcllibertat 🌐 Espais de memòria, denúncia i informació 📖 Relats de vida d’una trans – Autoretrat de Gina Serra Insua 🔗 https://atclibertad6.wordpress.com 👵 Col·lectiu de gent gran trans i LGBTIQ+ – ATC Llibertat 🔗 https://seccionsindicalugtsanitaslescorts.wordpress.com 🏳️‍⚧️ Identitats Trans – ATC Llibertat 🔗 https://transidentitats.wordpress.com 🌍 TRANS i INTERSEX – ATC Llibertat 🔗 https://transexualesatc.wordpress.com 💜 Associació Trans i Intersex ATC Llibertat de Catalunya 🔗 https://atclibertad.wordpress.com 🎙️ Àudios ATC Llibertat 🔗 https://soundcloud.com/search?q=atc%20llibertat 📝 Articles de Gina Serra sobre temes diversos 🔗 https://ginaserrainsua.wordpress.com 🤝 Federació Plataforma Trans 🔗 https://plataformatrans.es 🩺 Plataforma per Transformar la Salut 🔗 https://transformalasalut.wordpress.com 💜 La lluita pels drets humans també es fa a les xarxes. Aquí no venim a agradar: venim a visibilitzar, denunciar i defensar drets. Si no hi som nosaltres, altres parlaran per nosaltres. I ja sabem com acaba això. ✊🏽🏳️‍⚧️ ATC Llibertat, sempre al peu del canó. #ATCLlibertat #DretsTrans #DretsHumans #VisibilitatTrans #MemòriaTrans #StopTransfòbia #FeminismeTransinclusiu #LGTBIQ+

Quan es parla de l’Holocaust, massa sovint es construeix un relat incomplet. Un relat que recorda —amb raó— el genocidi del poble jueu, però que esborra deliberadament altres col·lectius que també …

Cada mes de juny veiem com l’orgull LGBTIQ+ omple carrers, institucions i xarxes socials. Banderes, declaracions institucionals, campanyes i actes oficials. Però jo em faig sempre la mateixa pregun…

Defensores de las personas trans critican los próximos estudios sobre bloqueadores de la pubertad, calificándolos de poco éticos y tendenciosos. El Regne Unit ha decidit creuar una línia perillosa:…

Las personas trans y de color han sido borradas silenciosamente del plan nacional de cuidados. La decisión ignora la cruda realidad de que las comunidades marginadas sufren mayores impactos negativ…

EUREKA, California — El Concejo Municipal de Eureka votará el martes 20 de enero sobre una resolución que declararía formalmente a la ciudad un santuario para las personas transgénero y para quiene…

L’article de Fiona Rodger i Christina Wolbrecht (De Gruyter, The Forum, publicat el 7 de gener de 2026) posa números a una intuïció que moltes ja teníem clara: quan puja l’autoritarisme, baixa el s…

No es deporte femenino: es exclusión El 13 de enero, mientras la Corte Suprema de Estados Unidos escuchaba los argumentos orales en los casos West Virginia contra BPJ y Little contra Hecox, fuera d…

No es deporte femenino: es exclusión El 13 de enero, mientras la Corte Suprema de Estados Unidos escuchaba los argumentos orales en los casos West Virginia contra BPJ y Little contra Hecox, fuera del edificio se representaba una escena que resume a la perfección el debate sobre las atletas trans: dos manifestaciones separadas apenas por unos metros y por un abismo moral insalvable. De un lado, banderas arcoíris, banderas trans, música y personas defendiendo algo básico: el derecho de todas las niñas y mujeres a practicar deporte. Del otro, pancartas que clamaban por “salvar” o “proteger” el deporte femenino… sostenidas por personas que, en su mayoría, no lo ven, no lo siguen y no saben nombrar a sus deportistas. Y ahí está la clave. Esto nunca ha ido de deporte. Quienes dicen defender el deporte femenino no lo conocen Cuando se preguntó a quienes gritaban contra la inclusión trans si podían nombrar a cinco atletas profesionales femeninas en activo, la respuesta se repitió una y otra vez: silencio, evasivas o un simple “no”. Algunas mencionaron a las hermanas Williams una retirada y otra prácticamente fuera del circuito. Otras citaron a Riley Gaines, conocida hoy no por competir, sino por hacer carrera política contra las personas trans. Incluso hubo quien admitió sin pudor: “No veo deportes femeninos”. Entonces, ¿qué están protegiendo exactamente? No protegen ligas, ni competiciones, ni condiciones laborales, ni visibilidad mediática. Protegen una frontera ideológica: la que decide quién merece pertenecer y quién no. La mentira de la “justicia deportiva” El discurso antitrans se envuelve en una palabra que suena bien: justicia. Pero es una coartada vacía. El deporte nunca ha sido justo en términos absolutos. Está lleno de ventajas biológicas evidentes y aceptadas: Katie Ledecky domina la natación por una combinación extraordinaria de capacidad pulmonar, resistencia y técnica. Simone Biles tiene un físico excepcional para la gimnasia. A’ja Wilson, cuatro veces MVP de la WNBA, destaca por su potencia y altura. A nadie se le ocurre expulsarlas por “ventaja biológica”. La diferencia es clara: ellas no son trans. Cuando una mujer trans compite, su sola existencia se convierte en sospecha. Y eso no es deporte. Es transfobia. Los números no justifican la violencia En 2024, de unos 500.000 atletas de la NCAA, menos de diez se identificaban como trans. Aun así, en febrero de 2025, la NCAA prohibió su participación en competiciones femeninas. Defender la exclusión basándose en que son “pocas” es una lógica peligrosa: sugiere que el daño es aceptable si afecta a una minoría lo suficientemente pequeña. Pero los derechos humanos no funcionan por porcentajes. Aunque existiera una sola atleta trans, seguiría siendo inaceptable expulsarla. Estas políticas ponen en peligro a todas las mujeres Hay algo que los discursos antitrans evitan responder: ¿cómo se aplican estas prohibiciones? ¿Quién decide qué niña “parece” trans? ¿Quién inspecciona cuerpos? ¿Quién señala, acusa y humilla? La historia del deporte femenino está marcada por pruebas de sexo, controles abusivos y racismo, que han recaído de forma desproporcionada sobre mujeres racializadas y cuerpos no normativos. Volver a ese modelo no protege a nadie: abre la puerta a más violencia institucional. La misoginia detrás del discurso La obsesión con las mujeres trans revela algo más profundo: misoginia pura. Si una mujer destaca demasiado, se la cuestiona. Si gana, se la sospecha. Si sobresale, se la acusa de no ser “real”. Cuando Lia Thomas empató en quinto lugar con Riley Gaines en 2022, el resultado no apoyaba ninguna narrativa de dominación. Aun así, fue tratada como una amenaza existencial. Esto no va de resultados. Va de controlar quién puede llamarse mujer. El deporte femenino nació para incluir, no para excluir El deporte femenino existe porque, durante décadas, se dijo a las mujeres que no pertenecían a campos, pistas ni canchas. Su razón de ser es corregir la exclusión, no reproducirla. Excluir hoy a mujeres y niñas trans es traicionar esa historia. Quien ama de verdad el deporte femenino entiende su cultura: trabajo en equipo, resiliencia, comunidad y pertenencia. Quien no lo ama, lo usa como excusa. Y por eso hay que decirlo claro, sin rodeos: esto no es una defensa del deporte femenino. Es una campaña de exclusión con pancartas morales. Y no, no vamos a aceptarla. ATC Llibertat amplia la seva presència digital Obrim més canals, més altaveus i més espais propis. Perquè la nostra veu no depengui de ningú, perquè la memòria no s’esborri i perquè la denúncia arribi on ha d’arribar. Som allà on cal ser: per visibilitzar-nos, per incomodar i per defensar drets. 📲 Segueix-nos i ajuda’ns a fer córrer el missatge: 🔹 Mastodon (lgbt.io) 👉 https://lgbt.io/@atc_llibertat 🔹 Mastodon (instància alternativa) 👉 https://mastodon.social/@atc_llibertat 🔹 Bluesky 👉 https://bsky.app/profile/atc-llibertat.bsky.social 🔹 Threads 👉 https://threads.net/@atcllibertat 🔹 TikTok 👉 https://tiktok.com/@atc_llibertat 🔹 Facebook 👉 https://facebook.com/profile.php?id=61573764159397 🔹 Instagram 👉 https://instagram.com/atcllibertat 🔹 Twitter (X) 👉 https://twitter.com/atcllibertat 🌐 Espais de memòria, denúncia i informació 📖 Relats de vida d’una trans – Autoretrat de Gina Serra Insua 🔗 https://atclibertad6.wordpress.com 👵 Col·lectiu de gent gran trans i LGBTIQ+ – ATC Llibertat 🔗 https://seccionsindicalugtsanitaslescorts.wordpress.com 🏳️‍⚧️ Identitats Trans – ATC Llibertat 🔗 https://transidentitats.wordpress.com 🌍 TRANS i INTERSEX – ATC Llibertat 🔗 https://transexualesatc.wordpress.com 💜 Associació Trans i Intersex ATC Llibertat de Catalunya 🔗 https://atclibertad.wordpress.com 🎙️ Àudios ATC Llibertat 🔗 https://soundcloud.com/search?q=atc%20llibertat 📝 Articles de Gina Serra sobre temes diversos 🔗 https://ginaserrainsua.wordpress.com 🤝 Federació Plataforma Trans 🔗 https://plataformatrans.es 🩺 Plataforma per Transformar la Salut 🔗 https://transformalasalut.wordpress.com 💜 La lluita pels drets humans també es fa a les xarxes. Aquí no venim a agradar: venim a visibilitzar, denunciar i defensar drets. Si no hi som nosaltres, altres parlaran per nosaltres. I ja sabem com acaba això. ✊🏽🏳️‍⚧️ ATC Llibertat, sempre al peu del canó. #ATCLlibertat #DretsTrans #DretsHumans #VisibilitatTrans #MemòriaTrans #StopTransfòbia #FeminismeTransinclusiu #LGTBIQ+

Els calçots: origen, tradició popular i salut. Del camp als forns de casa Els calçots no són una moda gastronòmica ni un producte pensat per a restaurants de carta llarga. Són menjar de poble, de c…

Quan la malaltia i la mort t’arrabassen la identitat Per què el testament de voluntats és vital per a les persones trans Arriba un moment a la vida en què el control es perd. No per voluntat pròpia…

Hi ha receptes que no neixen als restaurants ni a les cartes de disseny. Neixen als fogons de casa, a cuines petites, a taules on es menja sense postureig i amb consciència de classe. El pop a la p…

A l’Espanya de 1933, en plena Segona República, la llibertat no era igual per a tothom. Mentre es proclamaven drets, modernitat i avenços socials, els marges continuaven sent territori de persecuci…

🥘 La paella dels dijous: taules, fogons i classe social a les poblacions de Catalunya A Catalunya, la paella no ha estat mai només un plat. Ha estat menjar de classe, de calendari i de supervivènci…

Fer-se gran sent trans o LGBTIQ+ no és un procés neutre. És arribar a la vellesa després d’una vida marcada per l’exclusió, la por, els armaris forçats i, en molts casos, la ruptura amb la família,…

🧓 Postre de iogurt molt suau: del fogó humil a la taula conscient a Catalunya Hi ha postres que no neixen per lluir, sinó per alimentar, aprofitar i cuidar. El postre de iogurt molt suau —a mig cam…