Andròmines de paper
banner
pandromines.bsky.social
Andròmines de paper
@pandromines.bsky.social
710 followers 550 following 270 posts
Un moment, un detall, una història que no et pots treure del cap.
Posts Media Videos Starter Packs
Pinned
Just abans de passar-te per sobre, la vida s'esforça per mostrar-te la seva part més fascinant i feréstega.
Abans de deixar volar un dels desitjos, es passa una estona esplaiant-s'hi. Imaginant on acabarà aterrant, notant el seu pes a les mans, jugant-hi i prenent-se el temps per sentir-lo seu abans que marxi.
Tal com marca el paviment programat, avui només pot sortir a visitar la ciutat el col·lectiu groc.
Mentre t’esperava hi he estat pensant. I si obrim una llibreria junts? Imagina. Fer la nostra, els nostres horaris, les nostres regles. Fer-nos grans envoltats de llibres. Què me'n dius?
La cura amb la que ho fa, la tendresa, la minuciositat amb què entrelliga els manyocs de cabells fan que a ella se li desfaci una trena cada vegada que el veu.
El final de la seva història estava escrit al primer capítol del llibre que va propiciar que es coneguessin.
Aquest tipus de diadema, que canviava el seu disseny segons els teus pensaments, anava a revolucionar el món.
La tecnologia ha avançat tant que la polièdrica dansa de la ciutat es pot controlar des d’un sol terminal.
Volia deixar-ho tot, que tot es consumís, deixar de sentir. Però va ser la flama de la desesperació la que va esdevenir el senyal del seu rescat.
Reposted by Andròmines de paper
Tinc l’ordinador sempre encès i la finestra oberta. Escric sobre el que veig, la ciutat m’inspira. La rutina del bloc del davant, per exemple, era apassionant fins que vostès han vingut preguntar-me sobre d’un assassinat.
Tinc l’ordinador sempre encès i la finestra oberta. Escric sobre el que veig, la ciutat m’inspira. La rutina del bloc del davant, per exemple, era apassionant fins que vostès han vingut preguntar-me sobre d’un assassinat.
El vol llarg, la ciutat avorrida, les maletes perdudes, la clau no obre, el recepcionista un cretí, però a la barra del bar hi havia una ampolla amb dues copes oblidades.
El vell mur de la plaça major troba a faltar les èpoques en què podia contemplar les persones viure al seu davant.
Reposted by Andròmines de paper
—Jo crec que és una petita làmina d’aigua.
—Que n’ets de tanoca. Són uns animalets tancats en una capsa.
—Toca-ho amb la pota. Valent. A veure si no et mosseguen.
—Fes-ho tu, que has tingut la genial idea.
—Espera… i si…
Clic!
—Jo crec que és una petita làmina d’aigua.
—Que n’ets de tanoca. Són uns animalets tancats en una capsa.
—Toca-ho amb la pota. Valent. A veure si no et mosseguen.
—Fes-ho tu, que has tingut la genial idea.
—Espera… i si…
Clic!
Diuen que mai una obra d’art havia aconseguit trencar tantes cames, sense haver dut a l’artista a la presó.
Fermí Forné. Antic famós “influencer”. Propietari de la franquícia de l’obrador Vesuvi. No li agrada: sentir el nyec, nyec de les sabates molles, ni veure algú mirant per sobre les ulleres. Li agrada: l’olor de pa de llenya i llençar boletes de massa crua a les clientes d’amagat.
Un estudi independent conclou que avui en dia els joves s’enamoren menys, perquè Cupido ha perdut les ulleres de lluny.
Com reien al principi. Fins que van saber que duia una pila nuclear i que continuaria buidant de sorra la platja quan ells ja no hi fossin.
Passo el matí observant-los. Rondant, apropant-me als cubells i celebrant cada pesca. Ells reaccionen tapant-los. Perfecte. Mai no sabran què ha passat amb l’esmorzar.
… i el dubte s'estén a la platja. S’està ofegant o prova de saludar-los? Difícil de dir. No el perdrem de vista.
Es prega a tots els passatgers d’anar a la porta trenta-quatre situada al terrat de la terminal tres.
Durant una temporada el desarà amb cura al congelador i deixarà de sentir en excés. Diu el psicòleg que estava massa intensa, que la vida li passava per sobre i que això, avui en dia, amb un cor artificial se soluciona en pocs dies.
S’han aturat els crits, els somriures, els jocs, la gentada, la calor. Passaran un hivern tranquil, ben acompanyats. Gaudint d’unes merescudes vacances, gaudint de les vistes fins al pròxim estiu.
Pensava que, ara que ja tenia una edat, l'època de la fantasia havia acabat. Beneit. Tot eren imaginacions seves.
Amb tants babaus paranoics i tants programes espia, els consells d’administració cada vegada s’assemblen més a una gimcana.