Carles Subiela
@carlessubiela.bsky.social
26 followers 26 following 1.8K posts
Obert a la vida, també a la lectura de llibres oberts!
Posts Media Videos Starter Packs
Els atacants
han profanat
l’altar dels sants,
d’on han eixit
milers de mosques,
raudes i fosques,
que han atacat
i perseguit
el malfactor
profanador,
que n’ha fugit
esparvorit.
La ciutat
s’ha salvat
i hui en dia
ho salmodia.
Sempre en completa
solitud,
el vell poeta
prova un intent
d’excelsitud
un poema fent.
Serà, potser,
el seu darrer…?

Fou el fotut
gest d’un minut
que la deixà
com atordida,
però doldrà
tota la vida.
Pres de tristesa
inconsolable,
tard ha comprés
que dura és
la indominable
naturalesa!
És d’estranyar
tanta rancor,
però al pastor
li va passar,
o almenys així
se’m digué a mi.

A les nits,
no ho sabrà ell mai,
ella i les filles
ballen i brillen,
viuen l’esplai
dels cinc sentits
Mes, ja de dia
res no recorden
de la que els guia
pel camí ètic
que elles acorden
que els serà fèrtil.
Ell, entristit,
deplora el dia
en què, enfurit
l’atemoria
sense respecte,
com a un objecte.
Veié el pastor
una encantada
dona de l’aigua.
Sorgí l’amor
just dels que agrada
que als dos els plaga.
El casament
aportà filles,
un monument.
Entre ells s’abillen
de paritat
i d’igualtat.
Però un mal dia
que s’enrabia
ell l’ha renyada
com un possés.
Ella, escapada,
no hi torna més.

I se’m farà
una tortura
si en la mà
dura i perdura
un temps pesat
i il·limitat.
També els problemes
seran més greus
si no els tombem.
Sempre, els dilemes,
fem-los ben lleus
i progressem!
Sempre en la vida
tindreu eixida
i més bon pas
si no deixeu
en ment res greu.
Membreu el vas!
El professor
un vas sosté
multicolor
i, amb to sagaç
d’home de bé:
-Quant pesa el vas?
Tots han donat,
aproximat,
un pes raonable
fins que el docent,
sempre agradable,
els va dient:
-El pes és més
lleuger o espès
segons el temps
que el tens i el prems.
Lleu si és poc,
molt si no em moc.

Tots els presents
se sorprenien,
rient contents
entre ells xiuxiuen
perquè sabien
que és dels que empiuen.
Sí, fou extrem
el goig suprem
que allà es gaudí
quan ell fugí
del perill
en conill.
Resum final,
definidor
i textual
d’aquest relat:
El caçador
va ser caçat!

-Cal que et despulles
i que m’aculles
rere eixa porta
on gaudirem
el goig suprem
que ens reconforta!
Quan la franqueja,
la porta el du
allà on se’l veja
totalment nu,
on hi ha el mercat
atrafegat.
Darrere d’ell
la dama passa
prompte el pestell
i se solaça
per l’espectacle
inenarrable.
Solia ser
instigador
per al plaer
en fets d’amor,
i ha preferit
sempre els del llit.
Fer la labor
de confessor
li facilita
alguna cita
com la que té
ara i veu bé.
Ella l’atrau
al seu palau.
Quan ell ja sent
que va atenyent
clar l’objectiu,
ella li diu:

Mes cal frenar.
L’amor és cec,
ho tinc escrit
i ho has llegit.
Creus que jo dec
ser sens pensar?
En cas de ser
jo l’elegit
que al tren m’enfile,
sóc entorpit
capaç de fer
que descarrile.
Necessitem
dar temps al temps.
Algú prendrà
seient al tren
i et donarà
un món plaent!
Amor, eres
el tren que passa
ple de riqueses,
de llamineres
exquisideses,
d’or i melassa.
Aprofitant
la irrepetible
ocasió,
és fascinant
la irresistible
temptació.
Radicalment
enamorat,
és atraient,
bonic i grat
retindre presa
l’avinentesa.
Molt feliç dia
ens ha donat
hui l’Univers,
sort i energia
que vull glosats
al cor d’un vers!
El mercader,
tan concentrat
al seu afer,
no s’ha adonat
de com l’esposa
resta ociosa.
Ella ho confessa
al confessor
i aquest expressa
el seu favor
de solidària
força vicària.
Dit clar i ras:
Del dolç abraç
passen al llit
i allà el delit
del joc melós
els plau als dos.

El més tranquil
de tots, l’alcalde,
digne i gentil,
es mostra amable,
inclús se’n riu,
provocatiu.
Deslliga un gos
vell i xacrós,
que passa el pont
tal com pel mont
abans va ser
un bon llebrer.
Crida l’alcalde:
-Senyor diable,
sí, Belcebú,
tot per a tu!
El pacte dit
ja està complit!

-El primer ser
que passe el pont
se’n vindrà amb mi
allà on Caront
porta al confí
de Llucifer!
-Tracte acceptable!,
respon l’alcalde.
L’endemà és fet
i una gentada
celebra el fet,
acontentada.
Però ningú
passa i l’estrena
si Belcebú
ha de complir
aquella pena
que els va advertir.
Fou la riuada
tan carregada
que el pont mogué,
se l’endugué
i el poble en dos
meitats l’ha clos.
Parla el diable
amb l’apenat
senyor alcalde
i l’ha alegrat:
-Un pont bastit
en una nit!
Com no agrair
tan necessària
inversió?
Mes cal complir
una arbitrària
condició:

I ja el seté
s’instaurarà
si fem que hi ha
la nostra fe
perquè l’amor
fa un món millor.
Herois rebels
no ho dubten gens,
rebran els béns
d’aquests set cels
per fer honestes
mil i una gestes.
Si vos encisa
el cant joglar,
en Jaume Sisa
l’entona i diu
a vora mar
les nits d’estiu.

i sols els nens
reben llurs béns
El tercer cel
el vius si és
fruit d’un anhel
volgut i entès
en què tots som
d’un únic món
En el cel quart
voleia al vent
un estendard
que ama la gent
que l’endevina
d’arrel divina
El cinc i el sis
oferiran
un paradís
pels cooperants
que lluitaran
molt constants.
HISTÒRIA CERTA
DELS SET CELS
Clar, hi ha set cels
si els somnies
com a utopies
i els grans anhels
que han exalçat
la Humanitat.
El primer, sent
només l’invent
d’un embogit,
s’ha restringit
el seu accés
pel perill que és.
Passa al segon
que ens porta un món
reblert de màgia
i de nostàlgia

-M’haguí de fer
al que em feria
per viure un frau!
El que va ser
gran pena un dia
és ara pau!
Em quedà entès
que el plor en ella
havia aprés
els idiomes
amb què l’abella
cull les aromes.

Amb un silent
recolliment,
gens no sabia
què dir al tall.
El Sol fulgia
camí avall.
-Vas fer un dia
la prometença
que jo seria
sempre la intensa
sal fins que et prema
l’hora postrema!
-Veig que has sofert
en soledat!
Ho decidí
la vida així!
Mes també és cert
que has canviat!
Anant pel camp,
entre pins, créixens
i algun eixam,
em sorprenguí
quan escoltí:
-No em reconeixes?
Duia la veu
reverberàncies
d’un llunyà adéu,
velles fragàncies
i algun record
que creia mort.
-Jo sóc aquella
pena molt gran
que aní plorant
des que ens trobàrem
i somniàrem
sent jo donzella!
Respectaré
el que ella vol.
Si molt em dol,
m’aguantaré.
Que sempre el Sol
li porte el bé!

-Volem al mar
tan blau i immens;
de la ribera
estant comprens
que ens cal saltar
tota barrera!
-No m’assenyales
els camps de blat,
les valls florides
ni cap beutat,
que tinc les ales
esmorteïdes!
L’amor tot just
entre ells encés
no fou august
ni mai permés
havent mancat
la llibertat.