Carles Subiela
carlessubiela.bsky.social
Carles Subiela
@carlessubiela.bsky.social
26 followers 26 following 1.8K posts
Obert a la vida, també a la lectura de llibres oberts!
Posts Media Videos Starter Packs
Com sabem què és
una estructura
de dictadura?
Quin requisit
constitutori?
-Tot el que no és
obligatori
està prohibit!

Envalentit
perquè se sent
amo i senyor,
el corb ha dit
un argument
demolidor:
-Escolta, amiga,
vols que t’ho diga?
Si jo seguisc
amb vida i ple
d’alé, és que sé
medir el risc!
EL CORB
Un corb es posa
sobre una ovella
i així reposa,
vigila i veu
la meravella
del món de Déu.
La pobra ovella,
molt impotent
amb el destorb
de dur el corb
al damunt d’ella,
diu tristament:
-Si tu hauries
pres el seient
al llop o al gos,
ara series
part del sustent
d’algun dels dos!

I tu, perdut,
a mort també
per ser causant
amb mala fe
del cas fotut
que estem tractant!
Qui s’ha oposat
a un jutge orat?
És la justícia
massa severa?
Hi ha més malícia
lletja i rastrera?
Qui dels humans
li bufa l’aire
a un jutge altiu,
expeditiu,
amb els seus plans
d’esgarrapaire?

L’altre ha tornat,
el botxí pren
dir-ho al jutjat,
fet que es comprén,
i no executa
l’ordre rebuda.
El jutge, irat
sense clemència,
a crits vol dir
que la sentència:
-S’ha de complir!
I tu, igualment
sentenciat
per obstruir
i endarrerir
el compliment
del meu mandat!
El cas present,
intemporal
i independent,
diu que el poder
judicial
malvat pot ser.
Dos cavallers
van de cacera.
Un no ha tornat.
El jutge el creu
assassinat.
L’altre encarcera.
La conseqüència
és la sentència,
sense suport
i sense fets
clars i concrets,
pena de mort!

Enric, després,
amb seny i vista
d’economista,
aporta, a més,
l’impuls segur
per al futur.
Pare, et volem
i t’hem volgut,
sempre et voldrem
perquè has sigut
la llum que ens guia
en cada dia!
Estimat pare,
junt amb la mare,
hem sigut tan
afortunats!
Serem honrats
sempre germans!

L’exemple teu
és un valor
de qualitat
i recordem
el teu amor,
dolça bondat…
Hem mantingut
viva la flama
i la virtut
perquè la sang
ens ho reclama
i impulsa avant.
Claudi va ser
un directiu
competitiu,
de gran valer,
sempre aportant
la ment, les mans…
Pare, saps què?
La teua activa
Cooperativa
marxa molt bé,
és acceptada
i valorada.
Pare, deixares
uns fonaments
molt consistents,
propostes clares
d’anar avant
dialogant.
Que bo el sublim
lema que mana
en la façana:
MAI NO SABEM
EL QUE PODEM
FINS QUE ENS UNIM!

Per la normal
proximitat
entre ells l’amor
és natural
i s’han casat
amb esplendor.
Quan deu pagar
flors, aixovar
i la vaixella
de la parella,
Pep és queixós
però orgullós:
-Per a l’herència
m’he quedat net,
que tot m’ho pilla
la descendència,
tinc una filla
muller d’un nét!
Quim ha enviudat,
plora desfet,
però li passa,
que el fill es casa
i avi l’ha fet
de veritat.
Desitjant més
felicitat,
muller ha pres
que a l’any justet
una beutat
de filla ha tret.
Filla i nét són
per a ell un món
ple d’alegria
i d’instants bells,
ho donaria
tot pel bé d’ells.

En l’estament
de la distància
definitiva,
els va dolent
la negativa
a una elegància.
Si hem aprés
que és un regal
tan casual
viure la vida,
què es dilucida
negant-se un bes?

Justet el dia
anterior,
entre el caigut
i un ser volgut
es produïa
una fredor.
En el moment
del comiat
per l’imminent
cap de setmana,
s’hi han negat
un bes amb gana.
Pere Miquel,
un excel·lent
instrumentista,
mans, cor i ment
de pur artista,
se’n puja al cel.
Havent patit
un accident,
s’ha interromput
un exquisit
treball potent
ple de virtut.
Mai no sabrem
on ens desvia
un fet extrem;
si això es pensa,
molt ens caldria
més complaença.

L’estudiant
serà constant
fins que culmina
l’esforç millor
de ser doctor
en medicina.
Un dia opera
una senyora
que en despertar
diu, complidora,
que es desespera
per com pagar.
Ell li transmet
que la factura
ni es farà:
-La seua cura
fa anys la pagà
un got de llet!
L’estudiant,
vagarejant
pel carrer fred,
té fam i set
i veu la vida
sense sortida.
Cansat, no té
res per menjar;
el veu passar
una senyora
que al poc li ve
molt complidora.
Ella li porta
un got de llet
que el reconforta,
el consolida
i li transmet
la fe en la vida.
Rep la visita
que no sospita:
-Soc la que un dia
bosté salvà
en la badia
de morir
ofegada.
El fet llunyà
el fa fremir
quan l’ha escoltada.
Ha reviscut
la joventut,
no lii diu res,
plora i res més.

-Sí? De què es tracta?
-Sorpresa exacta!
Poseu la mà
allà on l’esquena
ja s’anomena
d’un nom pagà,
El frare acosta
la mà on res nota,
quan la sonora
ventositat
el descolora,
l’ha atrotinat.
Ja no esperà
per més raons,
perquè el frarot
dels recollons
mai no tornà
a omplir el pot.

-Quan vinga dius
que jo he vingut,
molt desvalgut,
amb cicatrius
de malaltia
en l’agonia.
Just l’endemà
ja es presentà,
se’l conduí
a on el ‘malalt’
jeia moixí,
com en defalt.
-Com vos trobeu?
-Sort que heu vingut!
Ja en mans de Deu,
vull fer virtut
i un regal grat
vos he portat!
El frare anava
sovint a casa
del llanterner
i se’n tornava
amb la butxaca
plena a plaer.
La bona gent
ell l’espremia
per l’exigent
servei a Déu,
que requeria
més i més precs.
Fins que el germà
del llanterner
li proposà
com acabar
aquell afer
del frare avar:
Es increïble
l'entrega en tot
el que fa aquesta
nereida llesta
amb ostensible
joia i amor!
Nosaltres som
pols en el vent
diu la cançó,
i el vi i el rom
són un portent,
afegisc jo.
Apreciem
la simfonia
dels fets petits,
tots els delits
del dia a dia
de tast suprem!
Ja veuràs com
les mil tristeses
de pes de plom
seran apteses
per a volar
en un cel clar!
Molt bon dia
i bon matí!
Hui celebrem,
com sempre fem,
l’harmonia
que ens procura
la natura,
regal diví!
El teu escrit
rebut fa poc
té un punt concret
que m’ha colpit
i dóna lloc
al que et transmet.
LA VIDA ÉS CURTA,
no hem de fer grans
les ximpleries,
que això ens furta
viure els bons plans
amb alegries.
És cert, la via
de l’alegria
és reconèixer
que viure i créixer
fa goig mesclant
joia i encant.
La gran seguida
que fa la vida.
Del naixement
en el bressol
al plomissol
adolescent,
la joventut,
la maduresa,
la sennectut
i la vellesa,
que cal sentir,
viure i gaudir!