👇👆 #eduCat
bsky.app/profile/serg...

Pensem, si l’educació no ajuda a construir un futur col·lectiu a partir de pensar millor i de viure millor, llavors per a què serveix?
Salut!
PD: Aquesta pregunta "per a què serveix?" és més important del que sembla.

10) I, sobretot, educar vol dir pensar a llarg termini.
Crear cultura comuna, ciència compartida i futur col·lectiu.
La transformació educativa no és immediata: és un projecte de país.
I ara, sempre, és moment de parlar del que importa: temps educatiu, cultura comuna i projecte.

9) El currículum ha de ser:
• assumible
• coherent amb el temps real
• descobert pels estudiants
• útil per donar sentit i continuïtat al que passa a l’aula.
Hem de descartar memoritzar coses perquè toca i així s'ha fet sempre.

8) Una educació de qualitat ha de fomentar:
• reptes reals i estimulants
• espais segurs per equivocar-se
• col·laboració i reflexió
• avaluació justa i empàtica
• mentalitat de creixement
Algunes de les altres coses que es comenten no deixen de ser soroll.

7) La cooperació és clau: compartir materials, dissenyar activitats conjuntament, coordinar-se entre centres i etapes per evitar buits i repeticions.
Treballar sols és perdre oportunitats!
I un centre que no coopera està frenant el seu propi futur, i el dels seus alumnes.

6) Els docents necessiten espais per investigar, crear i millorar.
La formació contínua hauria de ser un procés cíclic: analitzar → adaptar → provar a l’aula → reflexionar → tornar a provar. Com un laboratori educatiu constant
La formació docent no pot ser una xerrada i prou.

5) La “duresa” no és enemiga de l’amabilitat.
Quan hi ha amabilitat combinada amb sentit i rigor s'ajuda a créixer; quan hi ha imposició, duresa, només hi ha bloqueig.
El problema sovint és la rigidesa dels preceptes i de les idees preconcebudes que tenim.

4) L’esforç no ha de venir de la imposició, sinó del repte.
L’aprenentatge profund exigeix esforç, sí, però aquest esforç és natural quan el repte és significatiu i l’entorn és segur per provar i errar.
L'aprenentatge és dur perquè és significatiu, no perquè sigui autoritari.

3) Tota activitat pot ser d’aprenentatge i d’avaluació, depèn de com es plantegi.
Les bones activitats connecten coneixements, atenen la diversitat, ajuden a créixer i emocionen.
En cas que no ho faci… no funciona i cal aturar-la i fer una altra tasca. I avaluar-ne el motiu.

2) L’avaluació no és un moment: és un procés continu i integrat.
No serveixen els percentatges ni les notes desconnectades, no expliquen res
Cal desenvolupar capacitats, mirar competències, donar retorns honests i descriure el progrés.
Fer pensar, no fer copiar.

En @chussiabaleston.bsky.social i en @lluismora.bsky.social estaven presents al taller. Dins la carpeta de textos també hi havia aquest 👇

Des del meu punt de vista, l'educació és dura, no cal endurir-la més encara.