Ho veus? És un profe 😒

És incomprensible. Als centres hi ha administratius, però llur cap és un profe qualsevol (random) amb molt bona voluntat.

Crec q part del problema és q es fa signar a les famílies (ho mana la llei, crec). I un document signat sembla acabat i no hi ha cap motivació per modificar-lo sobre la marxa.
Caldria fer-hi un tomb: es podrien fer signar al juny, amb el curs acabat, com a finalització de procés d'adaptació?

El més important d’un PI és el punt de partida, jo l'anomeno: conèixer – pensar – escriure (reflexió prèvia).
Si aquesta fase és rica i compartida en equip, el PI té sentit.
Sense això, només fem documents buits i molts PI's no la tenen en compte.

Igual que tota la resta. Cert que falta temps, però
-el temps és molt més quan la gent no sap què ha de fer ni com.
-el temps és moltíssim més quan no hi ha hagut reflexió prèvia, planificació ni disseny d'eines.
-cal invertir per recollir, això hauria de ser el mantra des del profe a la consellera.

Seguiment i revisió. Un PI és viu si:
-Es revisa periòdicament.
-Es construeix amb l’equip docent, EAP, famílies i alumnat.
-Es basa en evidències i oportunitats d’aprenentatge.
SERVEIX EN EL DIA A DIA.🔽

Connexió amb la programació d’aula. Un PI útil no és un document a part:
-Parteix de la programació (competències, sabers, criteris).
-Defineix objectius personalitzats coherents amb les SA🔽
#EducacióCompetencial

Un PI no és per descriure dificultats, sinó per planificar oportunitats.
Fem que sigui una eina per a la inclusió real!
#EducacióInclusiva #Personalització

Em sap greu, pq jo ho he hagut de fer dissenyant projectes (i no només amb les mates), però és q costa molt q la gent entengui el treball interdisciplinar i, es clar, si soc jo (de llengua) qui ha de proposar (o fins i tot liderar!) activitats matemàtiques... no en domino la didàctica!

Després diuen q el jovent no vol treballar o q no s'esforcen. Colla de mandrosos!

És evident q estan escoltant la gent q fa soroll (en aquest cas sobre el fet q es puguin fer classes d'una matèria sense tenir la carrera estrictament homònima, però en tenim exemples amb el decret de plantilles, l'ús de pantalles a l'aula...) enlloc d'avaluar directament la nostra feina.

Mi marido es conservador y está desesperado: nunca ha podido votar en España a un partido q defienda sus ideas! Aquí no hay partidos conservadores, como dices: hay partidos fascistas, populistas, neoliberales, bandas de golfos apandadores... Pero partidos de derechas... al menos desde el 39 ni uno.