Joan MS
banner
joanms.bsky.social
Joan MS
@joanms.bsky.social
64 followers 120 following 230 posts
Profe de mates. El 94,71% de les coses que m'agraden de la meva feina em passen dins l'aula i el 100% de les que m'interessen, també.
Posts Media Videos Starter Packs
És evident que al 'decret de plantilles' hi ha la llavor del mal però defensar que el jo vaig arribar abans és un criteri millor és una desconsideració cap a la professió i també cap als professionals.
La manera d'alimentar prejudicis i estereotips també és aquesta.
Reposted by Joan MS
És un hiperboloide una superfície reglada? Sí!
#fotomates
Reposted by Joan MS
És un hiperboloide una superfície reglada? Sí!
#fotomates
"Las palabras de la noche" (Lumen Editorial) de Natalia Ginzburg.
Un no es cansa mai d'aquesta manera tan "desabrigada i operativa" d'explicar històries.
L'edició de Lumen també és acuradíssima, s'ha de dir.
Reposted by Joan MS
CTXT @ctxt.es · Oct 3
‘Estrany Riu’ (Jaume Claret Muxart) hipnotiza en San Sebastián: verano a orillas del Danubio, deseo y una figura llamada Alexander. Cine queer de miradas y espacio, más hechizo que trama: crecer, perderse y flotar entre lo real y lo onírico. Debutazo.
‘Estrany Riu’: el hechizo en la mirada
Notas sobre el estimulante primer largometraje de Jaume Claret Muxart
ctxt.es
DISCIPLINA NO!... perquè disciplina és obediència, reproducció i càstig.
DISCIPLINA SÍ!... perquè disciplina és organització, ordre i responsabilitat.
Una altra setmana d'apassionant discussió pedagògica al país 🫩.
Em sembla que ho llegirem a classe...
"Gina" (L'Altra Editorial) de Maria Climent.
Una veu que enamora per l'enginy, l'espontaneïtat i l'accent (com en són de rics, bells, íntims, fascinants i necessaris els accents!). Una narració, diria, amb molta més veritat que pretensions. I és un encert que així sigui.
Com pot passar això, per exemple?
"El mar, que brilla i riu" (Edicions 62) de Montse Barderi.
No m'ha agradat. Ni en el fons -una història artificiosa i poc estimulant, mancada de matèria i d'emoció-, ni en la forma -gens seductora, amb una escriptura estranyament plana, gairebé 'descuidada'-.
"Una cançó de pluja" (Ed_62) de Joan-Lluís Lluís.
L'art de convertir històries petites en cants gràcies a aquesta escriptura gens pretenciosa, a aquesta forma delicada i precisa d'explicar i a aquesta manera emocionant d'imaginar i de (fer) sentir. Una lectura encisadora.
"Amistad" (Libros Asteroide) de Jacobo Bergareche i Mariano Sigman.
Una invitació a seure i conversar. No és un tractat ni una reflexió sobre l'amistat, i aquí està, imagino, la virtut i també el pecat del llibre.
"Càmfora" (Edicions 62) de Maria Barbal.
Tot i l'equisidesa (gairebé irreal) amb que l'autora tria i disposa les paraules reconec que m'ha costat una mica. Potser un cert excés de 'meandres' acaba desenfocant i alentint una trama de concepció, personatges i paisatges molt estimulants.
Ves a saber què imaginen que són les 'matemàtiques bàsiques'. Ves a saber quins beneficis imaginen en les 'tècniques (🤔) tradicionals (😳) d'ensenyament'. Ves a saber on para la curiositat i la prudència.
L'Assemblea docent de Les Aimerigues ha fet un comunicat reaccionant a l'enèsima ofensiva contra el català a l'escola.
La ignorància sideral de l'Ayuso és incapaç de detectar la tonteria aquesta que diu de l'aritmètica i la geometria i de dissimular que no té n.p.i. del què significa la perspectiva de gènere en l'ensenyament de les matemàtiques. En fi.
Quina frivolitat menystenir el coneixement d'aquesta manera!
Entre les primeres, per sobre de tot i de tothom, la delicadesa i la dedicació infinita de la mare 🥹; i entre les segones, és clar, la Maria ☺️, a qui tanta marca i cicatriu li ha semblat sempre tan destacable com una piga rere la orella.

❤️
Avui fa 40 anys un camió va decidir que no li calia conductor per continuar el seu camí.
Jo passava per allà 🚚 🤕.
Després tot va ser una pila de gent que em va ajudar a recuperar-me i una altra pila a qui no li va importar gens ni les limitacions ni els senyals que van quedar.
Sense oblidar que aquesta idea de "llegir, escriure i calcular" dona una imatge molt reduccionista de la missió de l'escola.
"llegir, escriure i calcular"... Està fet amb tota la bona intenció i, en cert sentit, té una mica de raó però la percepció de l'activitat matemàtica és sempre tan limitada 😱.
'L'aniversari' (Ed Periscopi) d'Andrea Bajani.
Una història on fer 'que no passi res' concentra tota la tristesa i tot el drama d'aquestes vides mutilades en silenci. Un contingut presentat sense floritures, que potser és l'única forma de fer-lo 'digerible'.