@orriolsripoll.bsky.social
Obrera Velutina "versus"
Obrera del país.

Una bona amiga és la q ho sap tot d tu i tot i així li agrades. Et parla, t'escolta, t'escriu, et truca, t'ajuda, t'aconsella, et diu el q fas malament i t'admira...

when space budgets hit so hard you end up playing with yourself

NUEVO VÍDEO en el canal.

La teogamia de la reina Hatshepsut.

II Seminari de Poesia a València: “Quotidianitat i estranyesa en la creació poètica”
locampusdiari.com/arxius/64216

Bon dia! La timidesa entre arbres és un fenomen observat en algunes espècies d'arbres. Els científics i estudiosos del tema no tenen un explicació definitiva. Fins ara hi ha moltes hipòtesis però cap s'ha pogut confirmar ni demostrar. Això sí, veure-ho és tot un espectacle.

Lo de los extranjeros en el antiguo Egipto es una cosa que siempre me ha llamado la atención, sobre todo porque en ocasiones aparecen bailando y ya sabéis que esa es mi especialidad.
⬇️

Lake crescent #pnw #photography

"L'amor verdader és com el vent que esculpeix les muntanyes: indomable, pacient i poderós, capaç de superar els abismes més profunds i alçar-se per damunt de qualsevol tempesta."

El riu deixa enrere les muntanyes amb una dansa suau,serpentejant entre les pedres que el guien cap al mar.Al seu pas, deixa enrere prats verd,on cada corba és un record, cada gota un instant. Així és la nostra vida, deixem enrere moments especials, màgics i únics, gravats en el paisatge del temps.

Un somriure és la clau invisible que obre portes tancades, desarma cors blindats i il·lumina camins on abans només hi havia ombra.

Camprodon i la lluna

La Crema...

Un cop més, la tardor desplega els seus dits de vent i desvetlla el paisatge ocult, apartant les fulles que un dia van vestir l'obra de l'home, amagada des de la carícia verda de la primavera.

Les fulles, en una dansa de colors càlids, cauen amb gràcia a la tardor, pintant el terra amb la seva bellesa efímera, mentre el món espera pacientment el mantell blanc que aviat les taparà amb la seva pau i serenitat de cada hivern.

La vida és un ball efímer entre llum i ombra, un riu que s’escola entre somnis i records. És la brisa suau que acarona l’ànima i l’impuls que ens empeny a volar. Viure és fer del temps un poema infinit.

El meu avi deia amb saviesa clara:
qui et vol bé et farà plorar.

Una llàgrima, sovint, és veritat;
qui et vol mal et farà riure
i et dirà que ho fas tot bé.

I qui no et veu ni t'estimarà,
és només una ombra que marxarà.

Il silenzio parla con voce pura,
tra sogni e attese, dolce è la cura.
Un respiro, un battito, un pensiero,
nel suo abbraccio tutto è sincero.
Ascolta il vuoto, accogli la pace,
nel silenzio l’anima tace.

La vita insegna col passo lieve,
tra ombre e luce, ogni cosa è breve.
Un sorriso, un pianto, una carezza,
ogni momento ha la sua dolcezza.
Abbraccia il tempo, ascolta il cuore,
nel suo silenzio nasce l’amore.

Amazon river from space.😮